El PP urgeix al Govern mesures per reforçar els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil
21 de abril de 2026
  • El senador Cristóbal Marqués ha defensat la moció impulsada pels quatre senadors balears del PP, en la qual es posa de manifest la creixent preocupació per la seguretat a les illes davant la falta d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil.

El senador Cristóbal Marqués ha demanat avui al Govern mesures urgents per a fer front al dèficit estructural d'efectius les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a les Illes Balears. En el marc de la Comissió Mixta sobre la Insularitat, el popular ha defensat la moció impulsada pels quatre senadors balears del PP, en la qual es posa de manifest la creixent preocupació per la seguretat a les illes davant la falta d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, una situació que està generant una sobrecàrrega en les Policies Locals i afectant la qualitat del servei públic.


“No parlem de percepció sinó d'una realitat objectiva, mesurable i cada vegada més preocupant. Perquè mentre la població resident a Balears creix, cada any, i no poc: els recursos humans de l'Estat no el fan i en alguns casos, fins i tot disminueixen”, ha expressat Marquès, qui ha recordat que Balears ha experimentat un important creixement de la població en els últims anys malgrat la “decebedora” resposta de l'Estat.


El popular ha fet al·lusió a les dades reflectides en el Balanç de Criminalitat del tercer trimestre de 2025 del Ministeri de l'Interior: “ha augmentat un 4,8% en Balears, a més d'un increment de 18,9% en delictes contra la llibertat sexual. Enfront de tot això, què tenim? Més de mil vacants en Policia Nacional i Guàrdia Civil. Agents que arriben, però no es queden, i un sistema que no aconsegueix fixar plantilla. Mentre no es faci res, Balears continuarà sent un destí de pas per a ells”.


El parlamentari també ha volgut detenir-se en la urgència del complement d'insularitat, “que fa 20 anys que no s'actualitza i actualment és un complement irrisori, que no és suficient ni reflecteix el cost real de viure en Balears. Sense un complement digne, no hi haurà estabilitat no seguretat. Les policies locals estan assumint funcions que no els corresponen i s'està afeblint la seguretat pública”.

En contraposició a la deixadesa del Govern, Marquès ha recordat que “Prohens ha actualitzat el plus d'insularitat per als funcionaris autonòmics en només dos anys de govern, alguna cosa que Sánchez no ha fet en vuit i que Armengol tampoc va fer”. A més, ha tret a col·lació també la bonificació fiscal de l'IRPF habilitada per de fins al 40% dels policies i guàrdies civils destinats en Balears.

“S'està normalitzant que faltin més que faltin més de 1.000 efectius. S'està normalitzant que les policies locals assumeixin funcions impròpies. S'està normalitzant que l'Estat no estigui a l'altura. I nosaltres no ho normalitzarem. Perquè la seguretat no és un luxe, és un dret. I en un territori insular, a més, és una responsabilitat encara major de l'Estat. Per això aquesta moció és clara, o es reforcen els efectius, o es corregeix de veritat el complement d'insularitat o el problema continuarà creixent. Deixin de buscar excuses senyors del Partit Socialista, compleixin amb el seu treball, compleixin amb el promès a Balears”, ha conclòs.

Compartir artículo

21 de abril de 2026
Jacobo Varela: “A Balears, la insularitat i els sobrecostos estructurals fan imprescindible el suport europeu perquè les nostres explotacions continuïn essent viables"
21 de abril de 2026
El PP exigeix en Corts Generals que les entitats locals de Balears puguin restaurar i conservar el Castell d’Alaró. D'aquesta manera, el senador Martí Àngel Torres ha intervingut avui en aquest sentit, amb la finalitat de protegir un dels enclavaments patrimonials més emblemàtics de Mallorca: “Consideram que es tracta d'una actuació sobre un bé d'una envergadura històrica i patrimonial essencial i prioritària”. Durant la seva intervenció, Torres ha recordat que el Castell d’Alaró se situa en un enclavament estratègic de la Serra de Tramuntana i, juntament amb els castells de Pollença i Felanitx, constitueix un dels tres castells “roquers” de l'illa. La seva existència està documentada des del segle X i, ja en 1931, va ser declarat Bé d'Interès Cultural, sent un dels primers monuments mallorquins a rebre aquesta catalogació. El popular ha subratllat la importància de la seva conservació com a bé patrimonial de primer ordre, integrat a la Serra de Tramuntana i reconegut per la UNESCO, i ha recordat que PP ja havia impulsat anteriorment iniciatives en aquesta mateixa Comissió per a actuar amb urgència sobre el castell. En aquest sentit, ha explicat que tant PP com Sumar han presentat iniciatives amb aquesta finalitat, sorgides després de la reunió mantinguda entre l'alcalde d'Alaró i representants polítics per a reclamar ajuda davant la inacció de l'Estat. Torres ha defensat que la rehabilitació i conservació del castell és “essencial i prioritària” i ha volgut deixar clar que no es tracta d'una reacció improvisada, sinó d'una línia de treball continuada. Així mateix, ha destacat que “avui sí que hi ha avanços reals, gràcies al lideratge del Govern dels Illes Balears, presidit per Marga Prohens, que ha aprovat un marc legal que permet declarar el castell d'utilitat pública i habilitar la seva expropiació com a eina per a garantir la seva conservació. A això se suma l'actuació del Consell de Mallorca, presidit per Llorenç Galmés, que ja ha activat aquesta eina, impulsant els procediments necessaris i actuacions concretes sobre el terreny. De fet, per primera vegada en la història recent del monument, s'han iniciat excavacions arqueològiques sistemàtiques, que estan permetent documentar noves estructures, millorar el coneixement del conjunt i establir les bases tècniques de la seva restauració. “Avui parlem de fets: marc legal aprovat, instruments activats i excavacions en marxa”, ha assenyalat Torres. No obstant això, Torres ha denunciat que persisteix un problema de fons: la falta d'agilitat i resposta efectiva per part de l'Estat, titular parcial del bé, en el marc de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol. “El castell d’Alaró no necessita més debats ni bloquejos administratius. Necessita coordinació institucional, seguretat jurídica i execució immediata”, ha afirmat. En aquest sentit, ha conclòs destacant que les institucions governades pel Partit Popular “ja estan passant de les paraules als fets, enfront d'un Estat que segueix de braços plegats”.
21 de abril de 2026
Els populars destaquen que aquest decret permetrà garantir liquiditat a empreses i autònoms, donar suport de manera directa als sectors més afectats, reduir la càrrega fiscal a les famílies i evitar que l’increment de costs acabi repercutint en el dia a dia dels ciutadans Sagreras: “Davant decisions estatals que tracten tots els territoris per igual, el Govern de Prohens actua des del coneixement de la nostra realitat”
20 de abril de 2026
La presidenta del PP Balears, Marga Prohens, ha reunit el G10 del partit a Eivissa —els batles i portaveus dels deu municipis més poblats de les illes— en una jornada de treball centrada a fer seguiment dels objectius fixats per a 2026 i reforçar la coordinació política i institucional. Durant la trobada s’ha posat en comú el grau de compliment de les principals línies d’actuació municipal i s’han avaluat els avenços assolits a cada territori.  A la reunió s’han abordat els reptes prioritaris que continuen marcant l’agenda local, amb una atenció especial a l’habitatge, la simplificació i agilització administrativa, la mobilitat i la seguretat. Prohens ha destacat la importància de mantenir una acció conjunta i alineada per complir els objectius marcats, consolidar els projectes en marxa i continuar impulsant noves mesures que millorin la qualitat de vida dels ciutadans a tots els municipis de Balears.
20 de abril de 2026
Els populars celebren que Balears hagi estat una de les primeres comunitats autònomes en impulsar mesures complementàries a les del Govern d’Espanya  Durán: “Aquest decret és una resposta necessària davant una situació excepcional que la presidenta Prohens ha abordat amb diàleg real, escoltant els sectors econòmics, els agents socials, les institucions i els grups parlamentaris”
19 de abril de 2026
Més de 500 persones donen suport al projecte del PP de Mallorca en el XIV Congrés Insular
18 de abril de 2026
• L'eurodiputada reivindica en el Fòrum European Bridges celebrat a Barcelona polítiques inclusives per a aprofitar el talent de milions de ciutadans europeus amb discapacitat
18 de abril de 2026
El PP de Manacor reclama al batle Miquel Oliver que aclareixi si estava al corrent dels fets i si pensa actuar davant aquests fets. Els populars adverteixen que “si es cert que la regidora Nicolau va autoritzar la festa verbalment justificant que els tràmits dels permisos són molt lents i a més va defensar la seva actuació, ha de dimitir immediatament”.
17 de abril de 2026
La pèssima gestió del pacte de govern d’esquerres de l’Ajuntament de Manacor en matèria de residus es demostra cada dia. El 2021 es tancà el punt verd de Porto Cristo per les deficiències i el nul manteniment. En el moment del seu tancament, s’excusaren dient que aquesta instal·lació no estava prevista en el nou Pla General que ells mateixos havien aprovat, amb el vot en contra del Partit Popular. Ara, cinc anys després, encara no han estat capaços de trobar un solar on construir un nou punt verd. La portaveu del Partit Popular de Manacor, Maria Antònia Sansó, ha denunciat aquesta situació afirmant que “Porto Cristo i tota la costa no poden continuar pagant la incapacitat de gestió d’aquest equip de govern. Fa cinc anys que varen tancar el punt verd i encara no han estat capaços de donar una solució real”. Els ciutadans de tota la costa s’han de desplaçar a Manacor per dipositar aquells residus que s’han de dur al punt verd, amb una distància que és excessiva. La solució que aquest equip de govern ha volgut aportar amb la deixalleria mòbil no compleix amb les necessitats de la població.  Els punts verds són un sistema de recollida selectiva complementari al porta a porta, imprescindible per a la sensibilització de la població en la gestió mediambiental i un element clau en la formació de la ciutadania en aquesta qüestió. I en aquest aspecte, precisament, l’incivisme i la mala gestió ciutadana dels residus, units a la ineficàcia de la gestió d’aquest govern municipal, han duit tot el terme municipal de Manacor a una situació de brutor i degradació generalitzada que el Partit Popular de Manacor ve denunciant des de fa anys. Sansó ha remarcat que “la deixalleria mòbil és un pegat insuficient que no resol el problema de fons. Els veïnats necessiten un servei digne i permanent, no solucions improvisades”. Els darrers anys, el govern municipal ha desaprofitat les línies de subvencions específiques per a la construcció i millora de punts verds, amb finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation. A hores d’ara, la qüestió segueix enquistada per la nul·la capacitat de planificació urbanística i de gestió que ha demostrat aquest govern municipal durant les dues legislatures en què ha governat. Però, gràcies a la recent aprovació del Decret llei 8/2025, de 5 de desembre, de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears, està permesa la construcció de punts verds com a projectes estratègics per sobre del planejament urbanístic municipal, a través de la declaració PEIE. Aquesta norma, per tant, permet utilitzar amb aquesta finalitat solars ubicats en zona urbana o rústica i, per tant, desbloqueja l’ús de qualsevol terreny per ubicar-hi el punt verd de Porto Cristo, per sobre de la planificació urbanística municipal. I sembla que de tot això el govern municipal d’esquerres encara no se n’havia adonat. En aquest sentit, la portaveu popular ha assenyalat que “ara ja no hi ha excuses. El marc legal permet actuar i el que falta és voluntat política per part de l’equip de govern”. Per tot això, el Partit Popular presentà una moció al ple d’aquesta setmana proposant la construcció immediata d’un punt verd o deixalleria fixa a Porto Cristo. Una moció que va ser aprovada per unanimitat, encara que estarem pendents del seu compliment, perquè tant el batle Oliver com els partits d’esquerres que li donen suport tenen el costum de no complir els acords del ple. Finalment, Sansó ha advertit que “des del Partit Popular farem un seguiment constant perquè aquesta vegada no quedi en paper banyat. Porto Cristo no pot esperar més”.
17 de abril de 2026
Els populars tornen a denunciar les mentides i contradiccions constants de l’expresidenta del Govern i els membres del PSIB implicats en l’adquisició de mascaretes Sagreras: “Després de totes les mentides, avui coneixem la veritat: els primers contactes de Koldo van ser directament amb Armengol”
Mostrar más