El PP Balears ha registrat una Proposició No de Llei al Parlament per exigir al Govern d'Espanya l'aprovació immediata d'un pla específic per a les Illes Balears, dotat amb els recursos econòmics, humans i materials necessaris per fer front a una pressió migratòria que ha deixat de ser una situació conjuntural per convertir-se en un problema estructural.

Així, la diputada del PP Balears Cristina Gil ha denunciat que "el Govern de Pedro Sánchez ha abandonat Balears mentre les pasteres no deixen d'arribar i els recursos públics estan completament desbordats". "No podem continuar suportant una política migratòria basada en la improvisació i l'efecte crida, que només beneficia les màfies que trafiquen amb éssers humans i trasllada tota la pressió a unes illes que ja han arribat al límit de la seva capacitat de resposta", ha afirmat.

En aquest sentit, Gil ha criticat que Pedro Sánchez "ha deixat totsols els consells insulars, els ajuntaments i els cossos i forces de seguretat, obligantlos a assumir unes competències i uns costos que corresponen exclusivament a l'Estat". Així mateix, ha reclamat que el Govern i el PSOE "deixin de mirar cap a una altra banda i posin en marxa de manera urgent un pla específic per a Balears que reforci el control de fronteres, incrementi els mitjans de l'Estat i garanteixi una resposta eficaç davant una situació que afecta especialment l'illa de Formentera".

"La resposta no pot continuar sent l'abandonament i la inacció. Balears necessita més mitjans, més efectius i una estratègia ferma contra les màfies que s'enriqueixen amb la desesperació de milers de persones. El Govern Sánchez ha d'assumir d'una vegada per totes les seves responsabilitats i deixar de traslladar les conseqüències del seu fracàs en política migratòria als ciutadans i a les institucions de les nostres illes", ha afirmat Cristina Gil.

S’ha d’assenyalar que la iniciativa reclama un reforç urgent de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i Salvament Marítim, el desplegament de Frontex i un finançament suficient perquè les administracions insulars puguin afrontar una realitat que l'Estat fa massa temps que ignora.