Dimarts, 4 de novembre de 2025.- El PP Balears ha rebutjat avui en el Ple del Parlament la proposició de llei presentada pel grup parlamentari Vox per a modificar la Llei 1/2022, d'Educació de les Illes Balears ja que, considera, va molt més allà dels compromisos prèviament adquirits i planteja canvis inassumibles, especialment en matèria lingüística i d'autonomia dels centres. Amb el vot en contra del PP, la iniciativa no ha superat el tràmit parlamentari.

Així ho ha dit la portaveu adjunta del PP Balears al Parlament, Marga Durán, qui, en contraposició, ha explicat que la formació va registrar ahir una proposició de llei per a modificar la Llei d'Educació amb l'objectiu de blindar la vehicularitat del català i del castellà a les aules, a més d'incorporar la difusió de les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, tal com preveu l'Estatut d’Autonomia.

En el seu torn d'intervenció, Durán ha recordat que els acords aconseguits el passat estiu amb Vox consistien en dos punts molt concrets: “que totes dues llengües oficials fossin vehiculars a l'educació; i que es promogués la difusió de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes Balears”. No obstant això, ha advertit que el text presentat avui “va molt més allà i pretén rebaixar el paper del català com a llengua pròpia i limitar l'autonomia dels centres educatius i això no és el que vam acordar”.

En aquesta línia, Durán ha subratllat que els populars no poden avalar “una redacció que col·lideix frontalment amb pilars fonamentals del nostre sistema educatiu i institucional”, com l'Estatut d’Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística o el Decret de Mínims, a més de vulnerar l'autonomia dels centres. “Aquestes línies vermelles no són capritxos, són conviccions de fons construïdes al llarg dels anys amb diàleg, consens i respecte institucional”, ha assenyalat.

Durán ha recordat que el PP va ser clau durant la tramitació de la Llei d'Educació en 2022 en la construcció d'un consens ampli que va ser finalment romput pel PSOE “tan sols 24 hores abans de la seva aprovació definitiva”. Davant això, el PP reafirma el seu compromís amb la paraula donada, tant a través del seu programa de Govern com a través dels acords.

Així, ha manifestat que “la nostra és una proposta seriosa, respectuosa i que no altera l'equilibri del model educatiu sinó que el reforça” i ha reivindicat el lideratge del PP en la construcció de consensos tornant “al consens, al sentit comú i al respecte pel nostre model educatiu i lingüístic”. Durán també ha posat en valor la riquesa lingüística de les Illes Balears. “El català d'aquí és una veu heretada dels nostres pares i padrins, que dona identitat i vida a les nostres illes; i el castellà ens obre les portes d'Espanya i del món. Defensar totes dues no és dividir: és sumar. És garantir que els nostres fills creixin amb més oportunitats, amb més paraules i amb més ponts per a entendre i estimar aquesta terra”.

En aquest sentit, ha remarcat que el PP no participarà “en la confrontació lingüística que uns altres cerquen” i ha retret la incoherència del PSOE, “que avui fa grans proclames en defensa del català, quan va votar sense problemes a favor del mateix text que ahir va registrar el PP, on es reconeixia que el català i el castellà són llengües vehiculessis”.

Unanimitat al servei de qui més ho necessita

D'altra banda, el Parlament ha aprovat per unanimitat la convalidació del Decret llei 7/2025, de 24 d'octubre, en matèria de serveis socials, que incorpora a tot el personal de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal entre els beneficiaris del Decret llei 6/2022 per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. La mesura, amb efectes des de l'1 de gener de 2025, permetrà aplicar un calendari d'increment salarial progressiu, donant així compliment a l'acord aconseguit entre els treballadors i el Govern.

La consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, ha celebrat l'aprovació del decret i ha subratllat que “avui es fa justícia amb una reivindicació legítima que els treballadors mantenen des de 2019 i que aquest Govern ha atès en només dos anys”.