Conveni de carreteres de Mallorca

En el marc de la moció del PP sobre el conveni de finançament entre el Govern de l'Estat i el Consell de Mallorca, la senadora María Salom ha destacat la reclamació dels convenis per a les illes. “El Govern d'Espanya està cometent una injustícia”, ha assegurat, i ha destacat la iniciativa en aquest sentit del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, prioritzant l'interès dels mallorquins. “Ha aconseguit consensuar amb la majoria de grups polítics un document amb les principals necessitats viàries de l'illa. Ha parlat amb alcaldes, s'ha reunit amb els tècnics de carreteres i ha pactat amb la majoria de partits les obres necessàries per millorar la circulació amb el suport de PP, Vox, El Pi i MÉS”.

Salom ha assegurat que els vuit anys de govern de la socialista Francina Armengol a Balears van suposar “un important increment de població i de places turístiques, amb més de 200.000 persones”, sense que es planifiquessin les infraestructures necessàries per donar servei als qui viuen o visiten les illes. Salom ha denunciat que durant aquest període “no es van millorar les depuradores, les dessaladores, les carreteres, els hospitals, els col·legis, els serveis socials o la seguretat”, deixant “una herència enverinada” amb uns serveis públics de menor qualitat i una Mallorca marcada per “la saturació i els embussos en les carreteres”.

La dirigent popular ha recordat que en 2007 es va signar un conveni de carreteres entre el Ministeri de Foment i el Consell de Mallorca per finançar millores en la xarxa viària, amb vigència fins a 2022, però que “per sorpresa, Francina Armengol i Pedro Sánchez van decidir liquidar aquest conveni”, deixant arracades d'execució 230 milions d'euros. Segons Salom, “els socialistes van jugar brut dient que aquests diners es rebria a través del fons d'insularitat i això ha estat fals”. Així mateix, ha defensat que el conveni de carreteres ha de ser compatible amb el factor d'insularitat, tal com ocorre a Canàries, i s'ha preguntat “per què liquiden el conveni de carreteres a Mallorca i no a Canàries”.

María Salom també ha destacat el treball realitzat pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per millorar la mobilitat i la seguretat viària a l'illa. Segons ha explicat, Galmés “no vol grans infraestructures, però sí que millorar la fluïdesa, modernitzar la xarxa i augmentar la seguretat”, motiu pel qual ha mantingut reunions amb alcaldes, tècnics i partits polítics per a consensuar actuacions prioritàries.

La moció ha comptat amb el vot a favor de tots els grups, excepte el PSOE, que s'ha abstingut.

Moció relativa a la regularització de persones migrants

El diputat Joan Mesquida ha criticat durament la moció presentada pel PSOE sobre immigració, assegurant que respon a una política “buenista” basada en exigir coordinació a les comunitats autònomes mentre el Govern de Pedro Sánchez “ha donat l'esquena al problema de la immigració irregular”. Mesquida ha denunciat que la falta d'actuació de l'Executiu central ha provocat un “efecte anomenada que beneficia a les màfies que trafiquen amb persones, posant com a exemple la consolidació de la ruta Algèria-Balears i l'augment rècord d'arribades irregulars a les costes de les illes durant els últims anys”.

Així mateix, el parlamentari ha rebutjat la regularització massiva impulsada pel Govern central, advertint que pot superar el milió de persones i que s'ha aprovat “sense consens i desoint els advertiments” de comunitats autònomes, ajuntaments i del propi Congrés. Mesquida ha defensat que “qualsevol regularització ha d'anar vinculada a un contracte de treball i a la capacitat real dels serveis públics, i ha acusat el PSOE d'aplicar una política de portes obertes que genera caos, saturació i divisió social”. Per això, ha anunciat el vot en contra de la iniciativa, reclamant polítiques migratòries “responsables, ordenades i coordinades”.

Moció serveis aeroportuaris

El senador Cristóbal Marqués ha traslladat la necessitat que tant el Govern com els consells i ajuntaments participin en les decisions que afecten directament els seus territoris: “això és especialment important en Balears, on els aeroports no són una infraestructura més sinó una peça absolutament essencial per a la nostra mobilitat, la nostra economia i cohesió territorial”.

“AENA ha de consensuar molt més les seves decisions amb les institucions autonòmiques i insulars i ha de fer-ho en matèria d'inversions, planificació i estratègia. No té sentit que, d'una banda, les institucions balears estiguin parlant de límits, sostenibilitat o contenció en temporada alta i, per un altre, AENA prengui determinades decisions sense coordinació amb el Govern balear o els consells insulars. I segurament l'exemple més clar i preocupant el tenim avui l'anunci d'AENA, d'ampliar l'Aeroport d'Eivissa, sense cap consens”.

Moció relativa a la cultura balear

Per part seva, en el marc d'una iniciativa sobre cultura balear, Carlos Simarro ha reafirmat el compromís del PP amb una Espanya unida, plural i constitucional, defensant la convivència entre cultures i llengües des del respecte, la moderació i el consens. El popular ha reivindicat la compatibilitat entre sentir-se profundament balear i profundament espanyol, rebutjant tant el sectarisme com els intents de divisió territorial. Així mateix, ha apostat per unes polítiques educatives i culturals allunyades de l'adoctrinament ideològic i centrades en la llibertat, el coneixement i la resolució dels problemes reals dels ciutadans, com l'habitatge, l'aigua, la mobilitat i la protecció dels serveis públics.