21 de abril de 2026
El PP exigeix en Corts Generals que les entitats locals de Balears puguin restaurar i conservar el Castell d’Alaró. D'aquesta manera, el senador Martí Àngel Torres ha intervingut avui en aquest sentit, amb la finalitat de protegir un dels enclavaments patrimonials més emblemàtics de Mallorca: “Consideram que es tracta d'una actuació sobre un bé d'una envergadura històrica i patrimonial essencial i prioritària”. Durant la seva intervenció, Torres ha recordat que el Castell d’Alaró se situa en un enclavament estratègic de la Serra de Tramuntana i, juntament amb els castells de Pollença i Felanitx, constitueix un dels tres castells “roquers” de l'illa. La seva existència està documentada des del segle X i, ja en 1931, va ser declarat Bé d'Interès Cultural, sent un dels primers monuments mallorquins a rebre aquesta catalogació. El popular ha subratllat la importància de la seva conservació com a bé patrimonial de primer ordre, integrat a la Serra de Tramuntana i reconegut per la UNESCO, i ha recordat que PP ja havia impulsat anteriorment iniciatives en aquesta mateixa Comissió per a actuar amb urgència sobre el castell. En aquest sentit, ha explicat que tant PP com Sumar han presentat iniciatives amb aquesta finalitat, sorgides després de la reunió mantinguda entre l'alcalde d'Alaró i representants polítics per a reclamar ajuda davant la inacció de l'Estat. Torres ha defensat que la rehabilitació i conservació del castell és “essencial i prioritària” i ha volgut deixar clar que no es tracta d'una reacció improvisada, sinó d'una línia de treball continuada. Així mateix, ha destacat que “avui sí que hi ha avanços reals, gràcies al lideratge del Govern dels Illes Balears, presidit per Marga Prohens, que ha aprovat un marc legal que permet declarar el castell d'utilitat pública i habilitar la seva expropiació com a eina per a garantir la seva conservació. A això se suma l'actuació del Consell de Mallorca, presidit per Llorenç Galmés, que ja ha activat aquesta eina, impulsant els procediments necessaris i actuacions concretes sobre el terreny. De fet, per primera vegada en la història recent del monument, s'han iniciat excavacions arqueològiques sistemàtiques, que estan permetent documentar noves estructures, millorar el coneixement del conjunt i establir les bases tècniques de la seva restauració. “Avui parlem de fets: marc legal aprovat, instruments activats i excavacions en marxa”, ha assenyalat Torres. No obstant això, Torres ha denunciat que persisteix un problema de fons: la falta d'agilitat i resposta efectiva per part de l'Estat, titular parcial del bé, en el marc de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol. “El castell d’Alaró no necessita més debats ni bloquejos administratius. Necessita coordinació institucional, seguretat jurídica i execució immediata”, ha afirmat. En aquest sentit, ha conclòs destacant que les institucions governades pel Partit Popular “ja estan passant de les paraules als fets, enfront d'un Estat que segueix de braços plegats”.