Marga Prohens presenta un programa de govern “realista, rigorós i de mesures clares i concretes” amb el qual assumeix la responsabilitat de governar i liderar el futur de Balears
16 de abril de 2023
•  La presidenta del Partit Popular de Balears ha presentat avui el seu projecte davant 1.500 persones en el Trui Teatre: “Sabem que ara mateix guanya el canvi, per això els seus nervis”
 
•  El programa incorpora una baixada d'imposts que inclou l'eliminació de l'Impost de Successions, mesures de suport a la maternitat, per a facilitar l'accés a l'habitatge, per a un model sostenible i per a una gestió eficient dels serveis públics
 


La presidenta del Partit Popular de Balears, Marga Prohens, ha presentat avui davant unes 1.500 persones en el Trui Teatre de Palma el programa de govern amb el qual es presenta a les eleccions autonòmiques del 28 de maig, un programa que ha definit de “realista, rigorós i de mesures clares i concretes” i amb el qual, ha apuntat, “el Partit Popular assumeix la responsabilitat de governar i liderar el futur de Balears”.

 

Prohens, que ha explicat que aquest programa neix de “un treball intens d'escolta a agents socials, associacions i entitats de la societat civil” després de més de 300 reunions en l'últim any, ha assenyalat que “no es tracta d'un programa electoral”, sinó “un programa de govern, un programa realista, rigorós i de mesures clares i concretes que es poden complir i es compliran”. “Més de 500 propostes i mesures concretes i quantificades que aplicarem si governam”, s'ha compromès: “Aquí està el meu compromís i el del meu equip, la meva paraula i el meu contracte amb els ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, de cada poble i de cada barri”.
 

Un programa que posa les famílies en el centre

 
La popular ha explicat que es tracta d’“un programa que posa a les famílies i les seves necessitats en el centre” i que “ara que tot puja, baixa els imposts a les famílies compensant-los la inflació”. Així, el programa presentat inclou una reforma fiscal estimada en 200 milions d'euros i per a beneficiar al 80% dels contribuents de les illes, principalment rendes mitjanes i baixes, que preveu la rebaixa de l'IRPF, l'eliminació de l'impostos la compra a primer habitatge per a menors de 30 anys i la rebaixa per a la resta de contribuents i la Supressió de l'Impost de Successions entre familiars directes.
 
D'altra banda contempla mesures de suport a la maternitat, amb una nova deducció per naixement de fins a 1.400€, ampliar les deduccions a la conciliació, especialment a famílies joves, nombroses o monoparentals i la gratuïtat de l'educació 0-3, “però bé, per a tothom”, ha assenyalat.


També inclou un extens paquet de mesures d'habitatge que passen per “donar seguretat i incentius als propietaris per a augmentar l'oferta de lloguer i baixar els preus”, com un programa de Lloguer Segur basat en la intermediació del Govern entre propietaris d'habitatges buits i persones que busquen habitatge per a llogar, amb el qual els propietaris que s'adhereixin posin a llogar el seu habitatge a preus accessibles, amb l'atractiu de tenir garanties de cobrament i de recuperar-la en bon estat; una nova deducció per a propietaris que posin el seu habitatge al mercat de lloguer de llarga durada, l'ampliació de la deducció per a arrendataris d'habitatge, un Programa Build to Rent de cessió de sòl públic a la iniciativa privada per a la promoció d'habitatges de lloguer a preu taxat, així com canvis normatius per a facilitar projectes de reforma i rehabilitació, reconversions de locals, divisions d'habitatges o permetre un major creixement en altura.
 

Un model sostenible econòmica, social i mediambientalment

 

En l'apartat econòmic, Prohens ha reivindicat un model per a “ser sostenibles mediambientalmente, però també socialment i econòmicament”.
 
El programa incopora des d'un pla per a autònoms, emprenedors i ocupació jove, que preveu una quota zero per a autònoms en els dos primers anys d'activitat, una nova deducció per a l'autoocupació en l'IRPF i la equiapración dels autònoms amb famílies nombroses en deduccions per conciliació; mesures de simplificació administrativa i atracció d'inversions amb un accelerador d'inversions per a la tramitació expressa de projectes estratègics, una llei òmnibus de simplificació administrativa i una llei de Mercat Obert per a facilitar la posada en marxa d'empreses; gestionar l'èxit turístic, apostar per atreure inversió en sectors capdavanters com la innovació, el sector nàutic o les energies renovables, tractar les indústries culturals com un sector econòmic més i fer costat a sectors castigats els últims vuit anys com el comerç o la restauració o el sector primari.
 
La líder i candidata popular ha aprofitat per a reivindicar els restaurants i quiosquets de platja “que es veuen avui amenaçats i amb un futur incert per les obsessions ideològicas d'uns pocs” i ha reiterat la seva aposta per “una llei com ja estan fent altres comunitats, per a garantir la compatibilitat i l'equilibri entre aquests negocis i la protecció del litoral”.
 

Passar de la propaganda a la gestió en serveis públics

 
En l'apartat de serveis públics, Prohens ha defensat que “és el moment de passar de la propaganda a la gestió”, reiterant per a salut la seva aposta per una estratègia de captació i fidelització de professionals sanitaris, una auditoria del IB-Salut, així com una auditoria de les llistes d'espera.
 
Del programa d'Educació ha destacat “deixar en suspens l'actual aplicació de la LOMLOE”, “una educació inclusiva real” i que “cap bon estudiant no pugui seguir amb els seus estudis per raons econòmiques”, per la qual cosa garantirem la gratuïtat de les matrícules universitàries als bons estudiants amb rendes familiars inferiors a 58.000 euros.

 

D'altra banda, abans d'introduir les mesures en serveis socials ha avançat que en el programa hi ha “una profunda ànima social” i ha defensat, entre altres mesures, la targeta social, per a agilitzar i facilitar l'accés a serveis i prestacions, aglutinant tota la documentació en una sola base de dades.
 
Prohens també s'ha compromés a una major seguretat, garantint una insularitat digna per a cobrir les plantilles de Policia Nacional i Guàrdia Civil i cobrir també les plantilles de Policia Local, així com la defensa de la propietat privada, la lluita contra l'okupació i contra les bandes juvenils.
 
“No ens llevaran la il·lusió ni les ganes de canvi”
 

Prohens ha finalitzat la seva presentació lamentat la campanya de desqualificació de l'esquerra i el seu discurs de la por, reptant al fet que “segueixin en el discurs de la por, que nosaltres seguirem en el discurs de la il·lusió”. “No ens llevaran la il·lusió ni les ganes pel canvi, ni aconseguiran enterrar les ganes de canvi dels ciutadans d'aquestes illes”, ha augurat.


“Estic convençuda que el pròxim 28 de maig els ciutadans es despertaran amb ganes si es fes sentir, es despertaran lliures, es despertaran valentes, es despertaran rebels i tenyiran de blava Baleaears”, s'ha mostrat segura la líder dels populars de les illes: “Sabem que ara mateix guanya el canvi, per això els seus nervis”. Així ha defensat que si els ciutadans “volen un projecte que no caigui en el conformisme, en el més del mateix, sinó que volen un projecte d'ambició per a Balears”, que “el canvi és ara”.


Compartir artículo

4 de diciembre de 2025
El batle: “Calvià creu en el projecte del PP i ja hem començat una transformació que continuarà fins al 2027”
3 de diciembre de 2025
· Els populars registren una iniciativa al Parlament en què exigeixen l’aplicació de la franquícia de l’IVA i la reducció i estabilització de les quotes de la Seguretat Social  · “La presidenta Prohens ja ha posat en marxa mesures fiscals encaminades a alleujar la càrrega sobre famílies, joves i empreses, mentre Sánchez penalitza l’esforç”
2 de diciembre de 2025
Segons el grup principal de l’oposició: “Amb tantes necessitats com té Inca, no ens podem conformar amb unes inversions mínimes, quan el pressupost de l’Ajuntament pel 2026 és de 42 milions d’euros”. 
2 de diciembre de 2025
· Sagreras denuncia que Sánchez i Abascal frenen les inversions, la millora dels serveis essencials i deixen les illes sense poder tramitar el pressupost per al 2026  · “Ambdues formacions han actuat més pendents de les estratègies nacionals marcades des de Ferraz i des de Bambú que de les necessitats reals de Balears”
2 de diciembre de 2025
El senador Cristóbal Marqués ha intervingut en la sessió de control al Govern d'aquesta tarda per preguntar al ministre Puente pel deute milionari que manté amb les aerolínies pel descompte de resident, que posa en risc la connectivitat de la nostra Comunitat Autònoma i ha demanat un calendari real de pagaments per garantir aquest dret. “Avui abordam un assumpte que afecta directament milers de persones que vivim en Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Territoris on la mobilitat aèria no és un complement sinó una necessitat bàsica, l'eina que ens fa possible aquesta igualtat amb la resta de ciutadans del país. Aquest retard en el pagament del descompte preocupa i molt”. “El seu funcionament és senzill: les aerolínies avancen el cost i l'Estat paga després, però això no està ocorrent i les empreses porten mesos alertant d'un deute cada dia més creixent. Les dades són contundents: el 2024 es va tancar amb 800 milions d'euros pendents d'abonar. No és un retard puntual sinó un problema derivat de la seva falta de projecte i de pressupostos”, ha assegurat. “Si avui estam parlant de retards milionaris i d'aerolínies que plantegen reduir els vols a les Illes Balears a l'hivern és per una simple raó: el Govern no està pagant perquè és incapaç d'aprovar uns pressupostos, i aquesta és la realitat que no poden amagar. Quan un Govern és incapaç d'aprovar uns nous comptes per a respondre a les necessitats actuals, el que ocorre és exactament això: es paralitzen pagaments i es tensiona un sistema essencial per a milers de persones que depenen del transport aeri”, ha denunciat Marqués. “No és culpa de les aerolínies, ni dels territoris afectats ni tampoc dels ciutadans. És culpa del seu Govern, perquè no han fet el seu treball, perquè no sap fer-lo. La connectivitat no pot dependre del caos del seu Govern i necessitam un calendari real de pagaments, perquè la responsabilitat d'aquesta situació és exclusiva de vostès. Menys Twitter i més pressupost”.
1 de diciembre de 2025
· Sagreras insisteix que el sostre de despesa incorpora 361 milions d’euros més per a Sanitat, Educació, Serveis Socials i Habitatge i exigeix “deixar d’obeir consignes nacionals per pensar en les Illes”
27 de noviembre de 2025
El senador del PP per les Illes Balears, Miquel Jerez, ha denunciat avui “l'absoluta falta de resultats després del recent viatge del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, després que la pròpia secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, admetés el dilluns passat al Senat que no existeixen acords amb Algèria; tant de bo, però no existeixen”. Segons el popular, aquesta afirmació confirma que el Govern “ha tornat d'Algèria amb les mans buides i que tots els anuncis d'Interior eren pura propaganda sense cap traducció operativa”. A més, ha assenyalat que “les seves paraules demostren que el Govern no té una política migratòria seriosa ni una estratègia clara, especialment quan Balears és la comunitat autònoma més afectada per l'arribada de pasteres procedents d'Algèria”. En aquest sentit, Jerez ha lamentat que el Govern de Pedro Sánchez “porti setmanes parlant d'avanços i acords per després veure com la pròpia secretària d'Estat ho desmenteix en seu parlamentària assegurant que si no existeix cap acord amb Algèria, no existeix política migratòria. I si no existeix política migratòria, Balears queda completament desprotegida”, ha assenyalat el senador. D'altra banda, Miquel Jerez ha estat categòric: “És inacceptable. El Govern ha utilitzat un viatge oficial per fabricar un relat que, en qüestió de dies, es desmunta. Amb la immigració no s'ha de fer propaganda. Això va de protegir les nostres fronteres, de reforçar els nostres cossos de seguretat i d'impedir que les màfies continuïn utilitzant la ruta algeriana com a porta d'entrada a Europa”. “L'absència d'acords efectius amb Algèria és la prova més evident del fracàs de la política exterior del Govern. Algèria no accepta retorns i no activa mecanismes conjunts perquè la diplomàcia espanyola ha perdut pes, capacitat de negociació i autoritat. D'aquesta manera resulta impossible implementar polítiques dissuasives en origen. Per a Algèria, el govern de Sánchez ha deixat de ser creïble. I Balears està pagant les conseqüències”, ha conclòs Jerez. El senador va recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat a Brussel·les que Frontex actuï sobre la ruta algeriana, i va lamentar que el Govern central “ni doni suport aquesta petició ni exerceixi la pressió diplomàtica necessària per convertir Balears en zona prioritària de vigilància europea”. “És incomprensible que, mentre s'enfonsen embarcacions en les nostres aigües i es busquen desapareguts, Frontex no tingui un desplegament estable aquí. El que falta no són eines: el que falta és voluntat política”, ha afirmat. “Ha hagut de produir-se un naufragi. Han arribat tard, massa tard. Aquestes són les conseqüències reals de no tenir acords, de no tenir política exterior i de no tenir un desplegament europeu a Balears. Ho digui Rodríguez Badal o ho digui Aina Calvo: la realitat és tossuda i la realitat és aquesta”.
26 de noviembre de 2025
· Els populars presenten una proposició de llei per ampliar els delictes que impedeixen l’accés a professions amb contacte amb menors en la Llei de Protecció de la Infància  · Sagreras veu una “llacuna en la llei nacional” que “ja ha provocat episodis com els que hem vist aquest inici de curs a Son Sardina”
25 de noviembre de 2025
El senador Marqués defensa una moció per blindar amb 1.2000 aquest dret dels ciutadans insulars i d'altres territoris Recorda que Armengol també ha bloquejat l'esmena del PP a la Llei de Navegació Aèria, l'única via parlamentària que podia solucionar-lo El PSOE torna a obeir Sánchez i a trair les Illes Balears
25 de noviembre de 2025
· Avalada la iniciativa estratègica dels populars per ampliar l’oferta universitària, reduir l’impacte de la insularitat i garantir un model acadèmic sotmès als màxims estàndards de qualitat i control públic
Mostrar más