Marga Prohens: “La llei del Sí és Sí es la Llei Sánchez, la Llei Díaz, la Llei Marlaska, la Llei Llop, la Llei Page, la Llei Andreu, la Llei Armengol. La llei del Sí és Sí es la Llei PSOE”
8 de febrero de 2023
·      La presidenta del Partit Popular a les Illes Balears ha demanat a la ministra de Justícia, Pilar Llop, “per què aprovà el Gobierno el Projecte de Llei de Sí és Sí, malgrat saber que rebaixaria les condemnes dels agressors sexuals, violadors i pederastes.
 
·       “Amb la Llei Sánchez: els violadors més forts, les dones amb més por. I ara la van a canviar no pels seus ‘efectes indesitjats’, ni tan sols per les víctimes, canvien la llei per les enquestes”, ha dit Prohens a la sessió de control al Gobierno del PSOE de Pedro Sánchez.


La presidenta del Partit Popular a Balears i diputada per les illes al Congrés ha advertit avui a la Cambra Baixa que si ara el govern socialista de Pedro Sánchez canvia la llei del Sí és Sí “no és pel seus ‘efectes indesitjats’, ni tan sols per les víctimes, la canvien per les enquestes”.


En la seva intervenció d'aquest matí en la sessió de control al Gobierno en el Congrés dels Diputats, Marga Prohens ha demanat a la ministra de Justícia, Pilar Llop, per què va aprovar el Gobierno el Projecte de Llei del Sí és Sí, malgrat saber que rebaixaria les condemnes dels agressors sexuals.


Prohens ha recordat en la seva intervenció que 400 violadors i pederastes s'han beneficiat de la llei del Gobierno del PSOE de Pedro Sánchez i Francina Armengol, i 40 ha estat ja excarcerats gràcies a la legislació socialista. Entre els que han sortit al carrer en els últims dies, ha apuntat la presidenta del PP balear, un individu condemnat en 2009 que en 2002 va violar a dues joves en el municipi Campos. “El meu poble natal”, ha lamentat Prohens.



Tot gràcies a una llei del Sí és Sí per la qual, ha exigit Marga Prohens, el Gobierno ha de respondre. “Perquè això és la Llei Sánchez, la Llei Díaz, la Llei Marlaska, la Llei Llop; però també la Llei Page, la Llei Andreu [presidenta socialista de La Rioja], la Llei Armengol. La Llei PSOE”, ha assenyalat la líder del PP a les illes.


Marga Prohens ha recordat a Llop que, com a ministra de Justícia, però també com a jutge, “tenia una doble responsabilitat. Però va optar per callar. Va callar quan Sánchez va dir que era una fita feminista, va callar quan la secretària d'Estat per a la Igualtat va riure’s de les víctimes, va callar quan des del Gobierno es va insultar als seus companys jutges com a ‘fatxes amb toga’, va callar quan Patxi López va dir que calia donar un toc als jutges, va callar quan li van advertir, va callar i va rebutjar la proposta del mes de novembre del PP per a reformar la llei, per a tres mesos després i una infinitat de dolor més tard, acabar copiant-la. Però el mal és irreversible i vostè, com a jutge, també ho sap. L'horror provocat és irreparable i ni tan sols han demanat perdó”, li ha retret Marga Prohens a la ministra Llop.


“S'imagina quantes dones com la de Zamora hauran de fugir davant les amenaces dels seus agressors posats en llibertat? O com estan les 56 víctimes d'Andalusia que han demanat empara a la Junta sol·licitant ajuda psicològica i jurídica”, ha conclòs Prohens.


Compartir artículo

4 de diciembre de 2025
El batle: “Calvià creu en el projecte del PP i ja hem començat una transformació que continuarà fins al 2027”
3 de diciembre de 2025
· Els populars registren una iniciativa al Parlament en què exigeixen l’aplicació de la franquícia de l’IVA i la reducció i estabilització de les quotes de la Seguretat Social  · “La presidenta Prohens ja ha posat en marxa mesures fiscals encaminades a alleujar la càrrega sobre famílies, joves i empreses, mentre Sánchez penalitza l’esforç”
2 de diciembre de 2025
Segons el grup principal de l’oposició: “Amb tantes necessitats com té Inca, no ens podem conformar amb unes inversions mínimes, quan el pressupost de l’Ajuntament pel 2026 és de 42 milions d’euros”. 
2 de diciembre de 2025
· Sagreras denuncia que Sánchez i Abascal frenen les inversions, la millora dels serveis essencials i deixen les illes sense poder tramitar el pressupost per al 2026  · “Ambdues formacions han actuat més pendents de les estratègies nacionals marcades des de Ferraz i des de Bambú que de les necessitats reals de Balears”
2 de diciembre de 2025
El senador Cristóbal Marqués ha intervingut en la sessió de control al Govern d'aquesta tarda per preguntar al ministre Puente pel deute milionari que manté amb les aerolínies pel descompte de resident, que posa en risc la connectivitat de la nostra Comunitat Autònoma i ha demanat un calendari real de pagaments per garantir aquest dret. “Avui abordam un assumpte que afecta directament milers de persones que vivim en Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Territoris on la mobilitat aèria no és un complement sinó una necessitat bàsica, l'eina que ens fa possible aquesta igualtat amb la resta de ciutadans del país. Aquest retard en el pagament del descompte preocupa i molt”. “El seu funcionament és senzill: les aerolínies avancen el cost i l'Estat paga després, però això no està ocorrent i les empreses porten mesos alertant d'un deute cada dia més creixent. Les dades són contundents: el 2024 es va tancar amb 800 milions d'euros pendents d'abonar. No és un retard puntual sinó un problema derivat de la seva falta de projecte i de pressupostos”, ha assegurat. “Si avui estam parlant de retards milionaris i d'aerolínies que plantegen reduir els vols a les Illes Balears a l'hivern és per una simple raó: el Govern no està pagant perquè és incapaç d'aprovar uns pressupostos, i aquesta és la realitat que no poden amagar. Quan un Govern és incapaç d'aprovar uns nous comptes per a respondre a les necessitats actuals, el que ocorre és exactament això: es paralitzen pagaments i es tensiona un sistema essencial per a milers de persones que depenen del transport aeri”, ha denunciat Marqués. “No és culpa de les aerolínies, ni dels territoris afectats ni tampoc dels ciutadans. És culpa del seu Govern, perquè no han fet el seu treball, perquè no sap fer-lo. La connectivitat no pot dependre del caos del seu Govern i necessitam un calendari real de pagaments, perquè la responsabilitat d'aquesta situació és exclusiva de vostès. Menys Twitter i més pressupost”.
1 de diciembre de 2025
· Sagreras insisteix que el sostre de despesa incorpora 361 milions d’euros més per a Sanitat, Educació, Serveis Socials i Habitatge i exigeix “deixar d’obeir consignes nacionals per pensar en les Illes”
27 de noviembre de 2025
El senador del PP per les Illes Balears, Miquel Jerez, ha denunciat avui “l'absoluta falta de resultats després del recent viatge del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, després que la pròpia secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, admetés el dilluns passat al Senat que no existeixen acords amb Algèria; tant de bo, però no existeixen”. Segons el popular, aquesta afirmació confirma que el Govern “ha tornat d'Algèria amb les mans buides i que tots els anuncis d'Interior eren pura propaganda sense cap traducció operativa”. A més, ha assenyalat que “les seves paraules demostren que el Govern no té una política migratòria seriosa ni una estratègia clara, especialment quan Balears és la comunitat autònoma més afectada per l'arribada de pasteres procedents d'Algèria”. En aquest sentit, Jerez ha lamentat que el Govern de Pedro Sánchez “porti setmanes parlant d'avanços i acords per després veure com la pròpia secretària d'Estat ho desmenteix en seu parlamentària assegurant que si no existeix cap acord amb Algèria, no existeix política migratòria. I si no existeix política migratòria, Balears queda completament desprotegida”, ha assenyalat el senador. D'altra banda, Miquel Jerez ha estat categòric: “És inacceptable. El Govern ha utilitzat un viatge oficial per fabricar un relat que, en qüestió de dies, es desmunta. Amb la immigració no s'ha de fer propaganda. Això va de protegir les nostres fronteres, de reforçar els nostres cossos de seguretat i d'impedir que les màfies continuïn utilitzant la ruta algeriana com a porta d'entrada a Europa”. “L'absència d'acords efectius amb Algèria és la prova més evident del fracàs de la política exterior del Govern. Algèria no accepta retorns i no activa mecanismes conjunts perquè la diplomàcia espanyola ha perdut pes, capacitat de negociació i autoritat. D'aquesta manera resulta impossible implementar polítiques dissuasives en origen. Per a Algèria, el govern de Sánchez ha deixat de ser creïble. I Balears està pagant les conseqüències”, ha conclòs Jerez. El senador va recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat a Brussel·les que Frontex actuï sobre la ruta algeriana, i va lamentar que el Govern central “ni doni suport aquesta petició ni exerceixi la pressió diplomàtica necessària per convertir Balears en zona prioritària de vigilància europea”. “És incomprensible que, mentre s'enfonsen embarcacions en les nostres aigües i es busquen desapareguts, Frontex no tingui un desplegament estable aquí. El que falta no són eines: el que falta és voluntat política”, ha afirmat. “Ha hagut de produir-se un naufragi. Han arribat tard, massa tard. Aquestes són les conseqüències reals de no tenir acords, de no tenir política exterior i de no tenir un desplegament europeu a Balears. Ho digui Rodríguez Badal o ho digui Aina Calvo: la realitat és tossuda i la realitat és aquesta”.
26 de noviembre de 2025
· Els populars presenten una proposició de llei per ampliar els delictes que impedeixen l’accés a professions amb contacte amb menors en la Llei de Protecció de la Infància  · Sagreras veu una “llacuna en la llei nacional” que “ja ha provocat episodis com els que hem vist aquest inici de curs a Son Sardina”
25 de noviembre de 2025
El senador Marqués defensa una moció per blindar amb 1.2000 aquest dret dels ciutadans insulars i d'altres territoris Recorda que Armengol també ha bloquejat l'esmena del PP a la Llei de Navegació Aèria, l'única via parlamentària que podia solucionar-lo El PSOE torna a obeir Sánchez i a trair les Illes Balears
25 de noviembre de 2025
· Avalada la iniciativa estratègica dels populars per ampliar l’oferta universitària, reduir l’impacte de la insularitat i garantir un model acadèmic sotmès als màxims estàndards de qualitat i control públic
Mostrar más