Jaime Martínez: “La Policia Local és una de les grans damnificades per la ineptitud d'Hila i nosaltres ho solucionarem”
25 de marzo de 2022

El president del PP de Palma anuncia que si el Pacte acaba la legislatura sense haver ampliat la plantilla del Cos fins als 900 efectius “nosaltres ho farem quan entrem a governar al maig de l'any que ve”


Alerta que els palmesans estan en una situació límit pel fet que Palma s'hagi convertit en la cinquena ciutat més insegura d'Espanya

El president del PP de Palma, Jaime Martínez, ha lamentat avui que la Policia Local de Palma és "una de les grans damnificades per la desídia i la ineptitud del batle Hila" i ha anunciat que si el Pacte acaba la present la legislatura sense haver ampliat la plantilla del Cos “fins als 900 efectius, nosaltres, quan entrem a governar el maig de l'any que ve ho solucionarem”.

Així mateix, el líder dels populars palmesans ha afegit que "no ens quedarem allà" en relació a l'increment de la plantilla de la Policia Local sinó que, a més, "la dotarem dels recursos i elements de seguretat necessaris perquè pugui exercir la seva tasca amb plenes garanties i potenciarem la unitat motoritzada, equipant-la amb les noves motocicletes que els agents necessiten i esperen des de fa un any”.

Jaime Martínez ha explicat que “els ciutadans de Palma estan en una situació límit” pels alts índexs de criminalitat i conflictivitat, que han fet que la nostra ciutat, que el 2016 ocupava el setzè lloc al rànquing de ciutats de més de 50.000 habitants amb una taxa d'inseguretat més gran, “s'hagi convertit en la cinquena ciutat més insegura d'Espanya”.

En això, ha dit, ha jugat un paper determinant la progressiva pèrdua d'efectius de la Policia Local i, en conseqüència, la cada vegada menor percepció de la seva presència al carrer, especialment a les hores nocturnes. “Convindria fer memòria i recordar que fa 20 anys, amb 120.000 palmesans menys, la Policia Local de Palma tenia 1.000 efectius. És inadmissible que avui, amb 450.000 habitants i 120.000 palmesans més, el Cos, sense comptar comandaments i oficials, tingui poc més de 600 agents de carrer”, ha apuntat Martínez.

El president dels populars palmesans ha afegit que el "compromís del PP de Palma amb la Policia Local és absolut" i prova d'això és que, davant de la ineficàcia del govern d'esquerres, ha presentat una proposta per al proper Ple municipal instant a Cort a convocar de manera urgent l'oferta d'ocupació pública de 2021 i 2022, i oferir el màxim nombre de places possible. La proposta acaba de ser aprovada per unanimitat i Jaime Martínez ha dit que “estarem vigilants que es compleixi aquesta necessitat urgent”.

Finalment, ha assenyalat que, a partir de maig del 2023, "no escatimarem esforços per dignificar la tasca de la nostra Policia Local després de dues legislatures en què Hila ha posat en dubte en reiterades ocasions l'honorabilitat i la integritat del Cos". Així, ha sentenciat que “ha arribat el moment de posar la Policia Local de Palma al lloc que li correspon perquè sigui un Cos motivat i respectat per tots. Aconseguirem que els ciutadans se sentin protegits i orgullosos de la seva Policia Local. Aconseguirem que, després de dues legislatures marcades per la decadència, Palma torni a ser la millor ciutat del món per viure”.


Compartir artículo

4 de diciembre de 2025
El batle: “Calvià creu en el projecte del PP i ja hem començat una transformació que continuarà fins al 2027”
3 de diciembre de 2025
· Els populars registren una iniciativa al Parlament en què exigeixen l’aplicació de la franquícia de l’IVA i la reducció i estabilització de les quotes de la Seguretat Social  · “La presidenta Prohens ja ha posat en marxa mesures fiscals encaminades a alleujar la càrrega sobre famílies, joves i empreses, mentre Sánchez penalitza l’esforç”
2 de diciembre de 2025
Segons el grup principal de l’oposició: “Amb tantes necessitats com té Inca, no ens podem conformar amb unes inversions mínimes, quan el pressupost de l’Ajuntament pel 2026 és de 42 milions d’euros”. 
2 de diciembre de 2025
· Sagreras denuncia que Sánchez i Abascal frenen les inversions, la millora dels serveis essencials i deixen les illes sense poder tramitar el pressupost per al 2026  · “Ambdues formacions han actuat més pendents de les estratègies nacionals marcades des de Ferraz i des de Bambú que de les necessitats reals de Balears”
2 de diciembre de 2025
El senador Cristóbal Marqués ha intervingut en la sessió de control al Govern d'aquesta tarda per preguntar al ministre Puente pel deute milionari que manté amb les aerolínies pel descompte de resident, que posa en risc la connectivitat de la nostra Comunitat Autònoma i ha demanat un calendari real de pagaments per garantir aquest dret. “Avui abordam un assumpte que afecta directament milers de persones que vivim en Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Territoris on la mobilitat aèria no és un complement sinó una necessitat bàsica, l'eina que ens fa possible aquesta igualtat amb la resta de ciutadans del país. Aquest retard en el pagament del descompte preocupa i molt”. “El seu funcionament és senzill: les aerolínies avancen el cost i l'Estat paga després, però això no està ocorrent i les empreses porten mesos alertant d'un deute cada dia més creixent. Les dades són contundents: el 2024 es va tancar amb 800 milions d'euros pendents d'abonar. No és un retard puntual sinó un problema derivat de la seva falta de projecte i de pressupostos”, ha assegurat. “Si avui estam parlant de retards milionaris i d'aerolínies que plantegen reduir els vols a les Illes Balears a l'hivern és per una simple raó: el Govern no està pagant perquè és incapaç d'aprovar uns pressupostos, i aquesta és la realitat que no poden amagar. Quan un Govern és incapaç d'aprovar uns nous comptes per a respondre a les necessitats actuals, el que ocorre és exactament això: es paralitzen pagaments i es tensiona un sistema essencial per a milers de persones que depenen del transport aeri”, ha denunciat Marqués. “No és culpa de les aerolínies, ni dels territoris afectats ni tampoc dels ciutadans. És culpa del seu Govern, perquè no han fet el seu treball, perquè no sap fer-lo. La connectivitat no pot dependre del caos del seu Govern i necessitam un calendari real de pagaments, perquè la responsabilitat d'aquesta situació és exclusiva de vostès. Menys Twitter i més pressupost”.
1 de diciembre de 2025
· Sagreras insisteix que el sostre de despesa incorpora 361 milions d’euros més per a Sanitat, Educació, Serveis Socials i Habitatge i exigeix “deixar d’obeir consignes nacionals per pensar en les Illes”
27 de noviembre de 2025
El senador del PP per les Illes Balears, Miquel Jerez, ha denunciat avui “l'absoluta falta de resultats després del recent viatge del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, després que la pròpia secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, admetés el dilluns passat al Senat que no existeixen acords amb Algèria; tant de bo, però no existeixen”. Segons el popular, aquesta afirmació confirma que el Govern “ha tornat d'Algèria amb les mans buides i que tots els anuncis d'Interior eren pura propaganda sense cap traducció operativa”. A més, ha assenyalat que “les seves paraules demostren que el Govern no té una política migratòria seriosa ni una estratègia clara, especialment quan Balears és la comunitat autònoma més afectada per l'arribada de pasteres procedents d'Algèria”. En aquest sentit, Jerez ha lamentat que el Govern de Pedro Sánchez “porti setmanes parlant d'avanços i acords per després veure com la pròpia secretària d'Estat ho desmenteix en seu parlamentària assegurant que si no existeix cap acord amb Algèria, no existeix política migratòria. I si no existeix política migratòria, Balears queda completament desprotegida”, ha assenyalat el senador. D'altra banda, Miquel Jerez ha estat categòric: “És inacceptable. El Govern ha utilitzat un viatge oficial per fabricar un relat que, en qüestió de dies, es desmunta. Amb la immigració no s'ha de fer propaganda. Això va de protegir les nostres fronteres, de reforçar els nostres cossos de seguretat i d'impedir que les màfies continuïn utilitzant la ruta algeriana com a porta d'entrada a Europa”. “L'absència d'acords efectius amb Algèria és la prova més evident del fracàs de la política exterior del Govern. Algèria no accepta retorns i no activa mecanismes conjunts perquè la diplomàcia espanyola ha perdut pes, capacitat de negociació i autoritat. D'aquesta manera resulta impossible implementar polítiques dissuasives en origen. Per a Algèria, el govern de Sánchez ha deixat de ser creïble. I Balears està pagant les conseqüències”, ha conclòs Jerez. El senador va recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat a Brussel·les que Frontex actuï sobre la ruta algeriana, i va lamentar que el Govern central “ni doni suport aquesta petició ni exerceixi la pressió diplomàtica necessària per convertir Balears en zona prioritària de vigilància europea”. “És incomprensible que, mentre s'enfonsen embarcacions en les nostres aigües i es busquen desapareguts, Frontex no tingui un desplegament estable aquí. El que falta no són eines: el que falta és voluntat política”, ha afirmat. “Ha hagut de produir-se un naufragi. Han arribat tard, massa tard. Aquestes són les conseqüències reals de no tenir acords, de no tenir política exterior i de no tenir un desplegament europeu a Balears. Ho digui Rodríguez Badal o ho digui Aina Calvo: la realitat és tossuda i la realitat és aquesta”.
26 de noviembre de 2025
· Els populars presenten una proposició de llei per ampliar els delictes que impedeixen l’accés a professions amb contacte amb menors en la Llei de Protecció de la Infància  · Sagreras veu una “llacuna en la llei nacional” que “ja ha provocat episodis com els que hem vist aquest inici de curs a Son Sardina”
25 de noviembre de 2025
El senador Marqués defensa una moció per blindar amb 1.2000 aquest dret dels ciutadans insulars i d'altres territoris Recorda que Armengol també ha bloquejat l'esmena del PP a la Llei de Navegació Aèria, l'única via parlamentària que podia solucionar-lo El PSOE torna a obeir Sánchez i a trair les Illes Balears
25 de noviembre de 2025
· Avalada la iniciativa estratègica dels populars per ampliar l’oferta universitària, reduir l’impacte de la insularitat i garantir un model acadèmic sotmès als màxims estàndards de qualitat i control públic
Mostrar más