El PP retreu a Armengol que “sigui la primera rere la pancarta però la darrera en prendre mesures per a les dones”
8 de marzo de 2022

• Costa defensa la gratuïtat de l'educació 0-3 i lamenta que “després de 7 anys i amb 2.000 milions més de pressupost, totes les famílies segueixen pagant per portar els fills a l'escoleta a les illes”


El portaveu del Grup Parlamentari Popular (GPP), Toni Costa, ha retret a la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol que “sigui la primera rere de la pancarta però la darrera en prendre mesures per a les dones” ja que “que després de 7 anys i amb 2.000 milions més de pressupost, totes les famílies segueixen pagant per l'educació 0 a 3 anys a les illes”.

Sobre això, Toni Costa ha incidit en que “el compromís del Partit Popular és importar el model de Galícia amb la concertació de places públiques i privades per garantir la gratuïtat de l'escolarització infantil a Balears” i ha lamentat “la caiguda de la natalitat” i “la bretxa salarial i la manca d'independència econòmica de moltes dones”.

“Avui celebram el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i segurament tots coincidim en la necessitat de continuar avançant en una igualtat real entre homes i dones, perquè queda camí per recórrer” ja que “encara són elles les que quan són mares renuncien a la carrera, demanen reduccions de jornada o excedències”, ha argumentat.

El portaveu del PP al Parlament ha posat èmfasi en que “no pot ser que cap dona hagi de triar entre ser mare i la seva feina” i per això “la conciliació laboral és fonamental per la igualtat i per això des del Partit Popular ens hem compromès amb la gratuïtat de l'educació de 0 a 3. Però de veritat”.

"El compromís del Partit Popular és importar el model de Galícia amb la concertació de places públiques i privades per garantir la gratuïtat de l?escolarització infantil a Balears". "La Xunta de Galícia ja ho està fent i les diferències són evidents: davant del 43% de taxa d?escolarització de 0 a 3 anys a Galícia, la taxa en aquesta etapa baixa al 24% a Balears", ha explicat.

EL PP EXIGEIX EXPLICACIONS AL GOVERN PEL 'CAS VARADOR'

D'altra banda, la portaveu adjunta del GPP, Núria Riera, ha exigit al vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, explicacions en compareixença parlamentària sobre la suposada causa de corrupció de l'Executiu d'Armengol conegut com a 'Cas Varadero'.

Riera ha retret a Yllanes que "no hagin lliurat encara l'expedient complet" que el Grup Popular ha sol·licitat sobre això. "L'esquerra exigeix transparència als altres mentre es bota la transparència, l'ètica i fins i tot potser la llei", li ha retret.

EL PP EXIGEIX A AGRICULTURA QUE "PAGUEU JA" ALS AGRICULTORS LES AJUDES A LA SEQUIA DEL 2021

La diputada del PP Asunción Pons ha exigit a la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, que el Govern "pagui ja" les ajudes a la sequera del 2021 als agricultors afectats. En aquest sentit, ha argumentat que "actualment hi ha 400 sol·licituds dels pagesos de Mallorca i Menorca corresponents a la convocatòria del Govern per la sequera de l´any passat que no s´han pagat".




Compartir artículo

4 de diciembre de 2025
El batle: “Calvià creu en el projecte del PP i ja hem començat una transformació que continuarà fins al 2027”
3 de diciembre de 2025
· Els populars registren una iniciativa al Parlament en què exigeixen l’aplicació de la franquícia de l’IVA i la reducció i estabilització de les quotes de la Seguretat Social  · “La presidenta Prohens ja ha posat en marxa mesures fiscals encaminades a alleujar la càrrega sobre famílies, joves i empreses, mentre Sánchez penalitza l’esforç”
2 de diciembre de 2025
Segons el grup principal de l’oposició: “Amb tantes necessitats com té Inca, no ens podem conformar amb unes inversions mínimes, quan el pressupost de l’Ajuntament pel 2026 és de 42 milions d’euros”. 
2 de diciembre de 2025
· Sagreras denuncia que Sánchez i Abascal frenen les inversions, la millora dels serveis essencials i deixen les illes sense poder tramitar el pressupost per al 2026  · “Ambdues formacions han actuat més pendents de les estratègies nacionals marcades des de Ferraz i des de Bambú que de les necessitats reals de Balears”
2 de diciembre de 2025
El senador Cristóbal Marqués ha intervingut en la sessió de control al Govern d'aquesta tarda per preguntar al ministre Puente pel deute milionari que manté amb les aerolínies pel descompte de resident, que posa en risc la connectivitat de la nostra Comunitat Autònoma i ha demanat un calendari real de pagaments per garantir aquest dret. “Avui abordam un assumpte que afecta directament milers de persones que vivim en Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Territoris on la mobilitat aèria no és un complement sinó una necessitat bàsica, l'eina que ens fa possible aquesta igualtat amb la resta de ciutadans del país. Aquest retard en el pagament del descompte preocupa i molt”. “El seu funcionament és senzill: les aerolínies avancen el cost i l'Estat paga després, però això no està ocorrent i les empreses porten mesos alertant d'un deute cada dia més creixent. Les dades són contundents: el 2024 es va tancar amb 800 milions d'euros pendents d'abonar. No és un retard puntual sinó un problema derivat de la seva falta de projecte i de pressupostos”, ha assegurat. “Si avui estam parlant de retards milionaris i d'aerolínies que plantegen reduir els vols a les Illes Balears a l'hivern és per una simple raó: el Govern no està pagant perquè és incapaç d'aprovar uns pressupostos, i aquesta és la realitat que no poden amagar. Quan un Govern és incapaç d'aprovar uns nous comptes per a respondre a les necessitats actuals, el que ocorre és exactament això: es paralitzen pagaments i es tensiona un sistema essencial per a milers de persones que depenen del transport aeri”, ha denunciat Marqués. “No és culpa de les aerolínies, ni dels territoris afectats ni tampoc dels ciutadans. És culpa del seu Govern, perquè no han fet el seu treball, perquè no sap fer-lo. La connectivitat no pot dependre del caos del seu Govern i necessitam un calendari real de pagaments, perquè la responsabilitat d'aquesta situació és exclusiva de vostès. Menys Twitter i més pressupost”.
1 de diciembre de 2025
· Sagreras insisteix que el sostre de despesa incorpora 361 milions d’euros més per a Sanitat, Educació, Serveis Socials i Habitatge i exigeix “deixar d’obeir consignes nacionals per pensar en les Illes”
27 de noviembre de 2025
El senador del PP per les Illes Balears, Miquel Jerez, ha denunciat avui “l'absoluta falta de resultats després del recent viatge del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, després que la pròpia secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, admetés el dilluns passat al Senat que no existeixen acords amb Algèria; tant de bo, però no existeixen”. Segons el popular, aquesta afirmació confirma que el Govern “ha tornat d'Algèria amb les mans buides i que tots els anuncis d'Interior eren pura propaganda sense cap traducció operativa”. A més, ha assenyalat que “les seves paraules demostren que el Govern no té una política migratòria seriosa ni una estratègia clara, especialment quan Balears és la comunitat autònoma més afectada per l'arribada de pasteres procedents d'Algèria”. En aquest sentit, Jerez ha lamentat que el Govern de Pedro Sánchez “porti setmanes parlant d'avanços i acords per després veure com la pròpia secretària d'Estat ho desmenteix en seu parlamentària assegurant que si no existeix cap acord amb Algèria, no existeix política migratòria. I si no existeix política migratòria, Balears queda completament desprotegida”, ha assenyalat el senador. D'altra banda, Miquel Jerez ha estat categòric: “És inacceptable. El Govern ha utilitzat un viatge oficial per fabricar un relat que, en qüestió de dies, es desmunta. Amb la immigració no s'ha de fer propaganda. Això va de protegir les nostres fronteres, de reforçar els nostres cossos de seguretat i d'impedir que les màfies continuïn utilitzant la ruta algeriana com a porta d'entrada a Europa”. “L'absència d'acords efectius amb Algèria és la prova més evident del fracàs de la política exterior del Govern. Algèria no accepta retorns i no activa mecanismes conjunts perquè la diplomàcia espanyola ha perdut pes, capacitat de negociació i autoritat. D'aquesta manera resulta impossible implementar polítiques dissuasives en origen. Per a Algèria, el govern de Sánchez ha deixat de ser creïble. I Balears està pagant les conseqüències”, ha conclòs Jerez. El senador va recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat a Brussel·les que Frontex actuï sobre la ruta algeriana, i va lamentar que el Govern central “ni doni suport aquesta petició ni exerceixi la pressió diplomàtica necessària per convertir Balears en zona prioritària de vigilància europea”. “És incomprensible que, mentre s'enfonsen embarcacions en les nostres aigües i es busquen desapareguts, Frontex no tingui un desplegament estable aquí. El que falta no són eines: el que falta és voluntat política”, ha afirmat. “Ha hagut de produir-se un naufragi. Han arribat tard, massa tard. Aquestes són les conseqüències reals de no tenir acords, de no tenir política exterior i de no tenir un desplegament europeu a Balears. Ho digui Rodríguez Badal o ho digui Aina Calvo: la realitat és tossuda i la realitat és aquesta”.
26 de noviembre de 2025
· Els populars presenten una proposició de llei per ampliar els delictes que impedeixen l’accés a professions amb contacte amb menors en la Llei de Protecció de la Infància  · Sagreras veu una “llacuna en la llei nacional” que “ja ha provocat episodis com els que hem vist aquest inici de curs a Son Sardina”
25 de noviembre de 2025
El senador Marqués defensa una moció per blindar amb 1.2000 aquest dret dels ciutadans insulars i d'altres territoris Recorda que Armengol també ha bloquejat l'esmena del PP a la Llei de Navegació Aèria, l'única via parlamentària que podia solucionar-lo El PSOE torna a obeir Sánchez i a trair les Illes Balears
25 de noviembre de 2025
· Avalada la iniciativa estratègica dels populars per ampliar l’oferta universitària, reduir l’impacte de la insularitat i garantir un model acadèmic sotmès als màxims estàndards de qualitat i control públic
Mostrar más