El PP s'abstindrà al decret d‘escoletes per deixar a nins fora de la gratuïtat i promet estendre-la a tota l'etapa 0-3 quan governi
12 de septiembre de 2022

Toni Costa: “Compartim la gratuïtat, però no així, im-provisant i deixant fora a una majoria de nins”

El portaveu popular recorda que “els ajuntaments han hagut d'arreglar-li la papereta a Armengol, perquè avui dia el conveni per a la gratuïtat encara no està signat”

El portaveu del Partit Popular en el Parlament, Toni Costa, ha anunciat avui l'abstenció dels populars en el decret per a la gratuïtat de les escoletes per al curs 2-3, “en deixar fora a una gran majoria de nins”, en excloure de la gratuïtat als centres de la xarxa privada, i per la “improvisació” amb la qual s'ha aprovat. “Compartim la gratuïtat de l'etapa 0-3, però així no, no es pot improvisar com s'ha improvisat i no pot ser que només es beneficiï a una part dels nins”, ha defensat Costa, que ha anunciat que el Partit Popular estendrà la gratuïtat a totes les famílies i a tota l'etapa de 0 a 3 anys si governa a les illes a partir de maig de 2023.

Costa ha recordat que la presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, va proposar al març la gratuïtat de l'educació 0-3, destinant en una primera etapa 30 milions d'euros per a la gratuïtat de 10.000 places tant de centres públics, de la xarxa complementària, com a privats, que posteriorment s'hauria de continuar ampliant. El popular ha recordat que quan li va traslladar al Parlament la proposta a Armengol, aquesta li va dir “pocavergonya”, “populista” i va titllar d’“antiquat” el plantejament. Costa ha recordat, que la mesura s'inspirava en el model gallec, on la gratuïtat ja s'implanta en tota l'etapa.

“Quatre mesos després i en ple estiu, Armengol anuncia sense haver-ho xerrat ni amb els ajuntaments ni amb les escoletes, la gratuïtat, i al final han estat els ajuntaments qui li han hagut d'arreglar la papereta perquè avui dia no tenen signat el conveni”, ha recordat Costa. A més, ha detallat que en deixar fora als centres de la xarxa privada i assistencial, “es deixa fora de la gratuïtat a un 70% dels nins”. “Compartim que es faci per etapes, però no es poden excloure a una gran majoria de nens”, ha denunciat el portaveu popular.

Crisi energètica i arribada de pasteres

D'altra banda, Costa ha informat que en el ple del Parlament de demà, ell mateix demanarà a la presidenta del Govern, Francina Armengol, per quines mesures pensa prendre davant la crisi energètica i de preus i ha posat a la disposició de la presidenta el paquet de mesures urgents anunciat la setmana passada per Marga Prohens, en el qual s'inclou la rebaixa de l'IRPF, reforçar l'escut social, un pla de suport a pimes amb un bo energètic, el Règim Fiscal, així com l'agilitació burocràtica de projectes d'energies renovables a Balears.

També ha informat que s'ha introduït una pregunta sobre l'arribada de pasteres aquest cap de setmana a Balears: “Sabem que és un problema complex i no es pot fer un discurs populista proposant mesures fàcils, però tampoc es pot no fer res i mirar a un altre costat com estan fent Sánchez i Armengol”, ha conclós.

Compartir artículo

4 de diciembre de 2025
El batle: “Calvià creu en el projecte del PP i ja hem començat una transformació que continuarà fins al 2027”
3 de diciembre de 2025
· Els populars registren una iniciativa al Parlament en què exigeixen l’aplicació de la franquícia de l’IVA i la reducció i estabilització de les quotes de la Seguretat Social  · “La presidenta Prohens ja ha posat en marxa mesures fiscals encaminades a alleujar la càrrega sobre famílies, joves i empreses, mentre Sánchez penalitza l’esforç”
2 de diciembre de 2025
Segons el grup principal de l’oposició: “Amb tantes necessitats com té Inca, no ens podem conformar amb unes inversions mínimes, quan el pressupost de l’Ajuntament pel 2026 és de 42 milions d’euros”. 
2 de diciembre de 2025
· Sagreras denuncia que Sánchez i Abascal frenen les inversions, la millora dels serveis essencials i deixen les illes sense poder tramitar el pressupost per al 2026  · “Ambdues formacions han actuat més pendents de les estratègies nacionals marcades des de Ferraz i des de Bambú que de les necessitats reals de Balears”
2 de diciembre de 2025
El senador Cristóbal Marqués ha intervingut en la sessió de control al Govern d'aquesta tarda per preguntar al ministre Puente pel deute milionari que manté amb les aerolínies pel descompte de resident, que posa en risc la connectivitat de la nostra Comunitat Autònoma i ha demanat un calendari real de pagaments per garantir aquest dret. “Avui abordam un assumpte que afecta directament milers de persones que vivim en Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Territoris on la mobilitat aèria no és un complement sinó una necessitat bàsica, l'eina que ens fa possible aquesta igualtat amb la resta de ciutadans del país. Aquest retard en el pagament del descompte preocupa i molt”. “El seu funcionament és senzill: les aerolínies avancen el cost i l'Estat paga després, però això no està ocorrent i les empreses porten mesos alertant d'un deute cada dia més creixent. Les dades són contundents: el 2024 es va tancar amb 800 milions d'euros pendents d'abonar. No és un retard puntual sinó un problema derivat de la seva falta de projecte i de pressupostos”, ha assegurat. “Si avui estam parlant de retards milionaris i d'aerolínies que plantegen reduir els vols a les Illes Balears a l'hivern és per una simple raó: el Govern no està pagant perquè és incapaç d'aprovar uns pressupostos, i aquesta és la realitat que no poden amagar. Quan un Govern és incapaç d'aprovar uns nous comptes per a respondre a les necessitats actuals, el que ocorre és exactament això: es paralitzen pagaments i es tensiona un sistema essencial per a milers de persones que depenen del transport aeri”, ha denunciat Marqués. “No és culpa de les aerolínies, ni dels territoris afectats ni tampoc dels ciutadans. És culpa del seu Govern, perquè no han fet el seu treball, perquè no sap fer-lo. La connectivitat no pot dependre del caos del seu Govern i necessitam un calendari real de pagaments, perquè la responsabilitat d'aquesta situació és exclusiva de vostès. Menys Twitter i més pressupost”.
1 de diciembre de 2025
· Sagreras insisteix que el sostre de despesa incorpora 361 milions d’euros més per a Sanitat, Educació, Serveis Socials i Habitatge i exigeix “deixar d’obeir consignes nacionals per pensar en les Illes”
27 de noviembre de 2025
El senador del PP per les Illes Balears, Miquel Jerez, ha denunciat avui “l'absoluta falta de resultats després del recent viatge del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, després que la pròpia secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, admetés el dilluns passat al Senat que no existeixen acords amb Algèria; tant de bo, però no existeixen”. Segons el popular, aquesta afirmació confirma que el Govern “ha tornat d'Algèria amb les mans buides i que tots els anuncis d'Interior eren pura propaganda sense cap traducció operativa”. A més, ha assenyalat que “les seves paraules demostren que el Govern no té una política migratòria seriosa ni una estratègia clara, especialment quan Balears és la comunitat autònoma més afectada per l'arribada de pasteres procedents d'Algèria”. En aquest sentit, Jerez ha lamentat que el Govern de Pedro Sánchez “porti setmanes parlant d'avanços i acords per després veure com la pròpia secretària d'Estat ho desmenteix en seu parlamentària assegurant que si no existeix cap acord amb Algèria, no existeix política migratòria. I si no existeix política migratòria, Balears queda completament desprotegida”, ha assenyalat el senador. D'altra banda, Miquel Jerez ha estat categòric: “És inacceptable. El Govern ha utilitzat un viatge oficial per fabricar un relat que, en qüestió de dies, es desmunta. Amb la immigració no s'ha de fer propaganda. Això va de protegir les nostres fronteres, de reforçar els nostres cossos de seguretat i d'impedir que les màfies continuïn utilitzant la ruta algeriana com a porta d'entrada a Europa”. “L'absència d'acords efectius amb Algèria és la prova més evident del fracàs de la política exterior del Govern. Algèria no accepta retorns i no activa mecanismes conjunts perquè la diplomàcia espanyola ha perdut pes, capacitat de negociació i autoritat. D'aquesta manera resulta impossible implementar polítiques dissuasives en origen. Per a Algèria, el govern de Sánchez ha deixat de ser creïble. I Balears està pagant les conseqüències”, ha conclòs Jerez. El senador va recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat a Brussel·les que Frontex actuï sobre la ruta algeriana, i va lamentar que el Govern central “ni doni suport aquesta petició ni exerceixi la pressió diplomàtica necessària per convertir Balears en zona prioritària de vigilància europea”. “És incomprensible que, mentre s'enfonsen embarcacions en les nostres aigües i es busquen desapareguts, Frontex no tingui un desplegament estable aquí. El que falta no són eines: el que falta és voluntat política”, ha afirmat. “Ha hagut de produir-se un naufragi. Han arribat tard, massa tard. Aquestes són les conseqüències reals de no tenir acords, de no tenir política exterior i de no tenir un desplegament europeu a Balears. Ho digui Rodríguez Badal o ho digui Aina Calvo: la realitat és tossuda i la realitat és aquesta”.
26 de noviembre de 2025
· Els populars presenten una proposició de llei per ampliar els delictes que impedeixen l’accés a professions amb contacte amb menors en la Llei de Protecció de la Infància  · Sagreras veu una “llacuna en la llei nacional” que “ja ha provocat episodis com els que hem vist aquest inici de curs a Son Sardina”
25 de noviembre de 2025
El senador Marqués defensa una moció per blindar amb 1.2000 aquest dret dels ciutadans insulars i d'altres territoris Recorda que Armengol també ha bloquejat l'esmena del PP a la Llei de Navegació Aèria, l'única via parlamentària que podia solucionar-lo El PSOE torna a obeir Sánchez i a trair les Illes Balears
25 de noviembre de 2025
· Avalada la iniciativa estratègica dels populars per ampliar l’oferta universitària, reduir l’impacte de la insularitat i garantir un model acadèmic sotmès als màxims estàndards de qualitat i control públic
Mostrar más