El PP registra una iniciativa perquè el Parlament rebutgi el nou model de finançament autonòmic pactat per Sánchez amb ERC
28 de enero de 2026
  • Sagreras denuncia que la proposta “consolida el maltractament a les Balears, beneficia Catalunya i es negocia d’esquena a la resta de comunitats” 

El portaveu del PP Balears al Parlament, Sebastià Sagreras, ha anunciat avui en roda de premsa el registre d’una Proposició No de Llei (PNL) mitjançant la qual els populars exigeixen a la resta de grups polítics que es posicionin davant la reforma del sistema de finançament autonòmic impulsada pel Govern d’Espanya, en considerar que es tracta d’un model injust, desequilibrat i dissenyat per beneficiar exclusivament Catalunya a canvi de la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa. “No som davant una reforma pensada per millorar el sistema, sinó davant un pagament polític de Pedro Sánchez a ERC per mantenir-se en el poder”, ha denunciat Sagreras. 


Per aquest motiu, la iniciativa registrada posa el focus en el fet que el nou model ignora completament les reivindicacions històriques de les Illes Balears, tot i ser una de les comunitats que més aporta al conjunt de l’Estat i, tanmateix, situar- se de manera persistent entre les pitjor finançades en recursos per habitant. “Som solidaris, però no ingenus: les Balears no poden continuar aportant més i rebent menys”, ha afirmat el portaveu popular.


En aquest sentit, els populars constaten que la proposta del Govern de Pedro Sánchez no atén cap de les al·legacions presentades pel Govern balear del PP el gener de 2022, que comptaven amb un ampli consens polític, econòmic i social. Entre els criteris exclosos destaquen el creixement poblacional, la pressió de la població flotant, el major cost de la vida, la garantia d’ordinalitat i l’impacte estructural de la insularitat, el pes de la qual, a més, es redueix en el model plantejat. “Reduir el pes de la insularitat és negar la realitat de les Balears”, ha advertit Sagreras. 


Un altre dels punts centrals de la iniciativa és el rebuig a la negociació bilateral del sistema de finançament amb ERC o amb la Generalitat de Catalunya. El PP defensa que la reforma s’ha d’abordar de manera multilateral en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. “Exigim una negociació transparent, amb totes les comunitats i amb criteris objectius”, ha remarcat el portaveu.


Així mateix, “rebutjam de manera expressa els atacs del Govern de Pedro Sánchez a l’autonomia fiscal de les Illes Balears, especialment la intenció  d’imposar tipus mínims en impostos cedits com l’Impost de Successions o l’Impost de Transmissions Patrimonials”, i ha afegit que “el PSOE pretén uniformitzar impostos i eliminar la capacitat de decisió fiscal de les Balears”, ha assenyalat Sagreras, qui ha defensat que “l’autonomia fiscal ha de ser una línia vermella irrenunciable”.


“Les Balears no poden continuar sent territori de segona ni pagar el preu dels pactes de Pedro Sánchez amb el separatisme”, ha conclòs Sebastià Sagreras, reiterant el compromís del PP de defensar un repartiment just dels recursos públics que garanteixi serveis públics de qualitat i un desenvolupament equilibrat del territori. 

Compartir artículo

16 de septiembre de 2026
Els populars plantegen avançar cap a un model de gestió integrada terra-mar si els estudis científics i jurídics avalen la continuïtat ecològica Sagreras: “La Serra no acaba allà on comença la mar: volem protegir més i millor, però fer-ho amb rigor, diàleg i sentit comú”
15 de septiembre de 2026
Els populars reclamen al Govern d’Espanya que comparteixi amb el Govern qualsevol alerta que pugui afectar les Illes i reforci de manera permanent la protecció de la frontera marítima i el PSOE impedeix la seva votació  Cristina Gil: “Balears no pot esperar que la situació es desbordi, com ha passat a Ceuta, perquè l’Estat actuï; necessitam prevenció, informació i mitjans”
14 de septiembre de 2026
El text inclou la regulació del lloc de treball per decret per agilitzar la tramitació i l’aplicació als nomenaments anteriors a l’aprovació d’aquesta llei
14 de septiembre de 2026
Els populars incorporen aquesta exigència mitjançant una esmena a la seva PNL sobre Ceuta que es debat demà i que reclama reforçar el control de les fronteres i un pla específic per a Balears Sagreras: “Sánchez ha reconegut que existien informes que alertaven d’un risc alt a les nostres illes; ara volem saber què sabia, des de quan i què va fer”
11 de septiembre de 2026
Els populars reivindiquen el canvi de rumb en la política educativa i destaquen els 1.316 docents més a l’educació pública i els 397 professionals més per atendre la diversitat respecte de la passada legislatura Durán: “En tres anys hem demostrat que la nostra prioritat és reforçar l’educació pública, reconèixer la tasca dels docents i posar més recursos que mai al servei dels alumnes i les famílies”
10 de septiembre de 2026
Marí: "És evident que el Govern de Sánchez no és lleial des del punt de vista institucional amb Balears, que no li va comunicar res a la presidenta del Govern, Prohens, en la seva entrevista al juliol en Consolat de Mar”
9 de septiembre de 2026
Pocoví: “Mallorca està avui més a prop que mai de comptar amb una regulació pionera per millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels residents” Els populars destaquen l’ampli suport a una norma impulsada pel Consell de Mallorca i remarquen que es podrà aplicar la pròxima temporada
9 de septiembre de 2026
Borrás: “Es tracta de protegir els nostres menors d’un risc específic davant el qual són especialment vulnerables”
9 de septiembre de 2026
Curtó: “Avui feim una passa més per dignificar els professionals que fan possible l’educació de 0 a 3 anys, amb més estabilitat i millors condicions amb el vot en contra del PSOE”  Els populars destaquen que la norma també reforça la col·laboració entre la UIB i l’IB-Salut per formar els futurs professionals sanitaris i retenir talent
10 de septiembre de 2026
Els populars presenten 16 esmenes, entre altres qüestions, per reforçar l’organització de la Policia Local i crear la figura dels agents cívics Proposen dotar Palma d’una Agència d’Urbanisme i la delegació de les competències de Patrimoni
Mostrar más