La diputada del PP Balears, Cristina Gil, ha advertit durant la seva intervenció a la taula rodona «Pel que és important: una vida segura», en la 28a Interparlamentària del Partit Popular celebrada a la Corunya, que Balears viu una situació d’emergència migratòria sense precedents, convertida en “la frontera sud d’Europa” sense una resposta adequada per part del Govern de Sánchez, competent en matèria d’immigració. “La ruta entre el nord d’Àfrica i Balears ja és una via consolidada per a les màfies, mentre Sánchez ni tan sols ofereix dades transparents sobre arribades, desaparicions o destinacions”, ha assenyalat.

Així, Gil ha afirmat que “Espanya té dret a decidir qui entra, com i per a què; a protegir les seves fronteres i garantir l’ordre i la legalitat. Tanmateix, Sánchez ha abandonat Balears”. En aquest sentit, la popular ha recordat que, el darrer any de govern del PP, el 2018, varen arribar 200 immigrants irregulars en tot l’any, mentre que el 2025 la xifra ha superat els 7.000. “Aquesta situació exigeix una resposta immediata i estructural, amb la implicació de l’Estat i el suport operatiu de la Unió Europea”, ha exposat.

“Al PP defensam una política d’immigració ordenada, legal i humana”, i ha criticat l’“efecte crida”, advertint que la ruta algeriana cap a Balears és la que més creix de la Mediterrània, amb un increment continu any rere any. El 2023 les arribades es varen situar en 2.278, mentre que el 2024 hi va haver un gran augment que va arribar a 5.882 i el 2025 s’ha assolit una nova dada històrica de 7.406 persones arribades a les costes de Balears en pastera.

Un dels punts que genera més inquietud és el desbordament dels serveis de protecció de menors, que es troben saturats per damunt del 1.000% de la seva capacitat. Gil ha recordat que dos de cada tres menors tutelats a Balears són migrants no acompanyats i que “fa temps que hem esgotat els recursos per atendre’ls amb la dignitat que mereixen”. També ha explicat en la seva intervenció que el Govern de Marga Prohens està utilitzant totes les vies polítiques i jurídiques possibles per protegir l’interès superior del menor i reclamar la figura de contingència migratòria, amb la finalitat de frenar trasllats imposats “de manera injusta i arbitrària”.

En aquest sentit, la portaveu popular ha recordat que des del desembre de 2024 a Balears es duen a terme proves mèdiques acordades amb la Fiscalia de Menors per verificar l’edat dels possibles menors arribats en pastera, i en el 60% dels casos s’ha constatat que els suposats menors eren adults, cosa que permet protegir els veritables menors i alleugerir el sistema.

A més, Gil ha destacat que Balears ha alçat la veu a Brussel·les per reclamar l’activació de Frontex, ja que “la crisi migratòria a Balears és una emergència europea”. Tanmateix, ha denunciat que actualment no existeix cap missió permanent perquè “el Govern d’Espanya no l’ha sol·licitada”, tot i que allà on opera Frontex la immigració irregular es redueix de manera significativa. “Com és possible que no s’hagi demanat la seva activació a la ruta que més creix a Europa?”, ha preguntat Gil.

La popular també ha advertit de la manca de mitjans i del dèficit d’agents de les forces i cossos de seguretat a Balears, que se situa en uns 800 efectius. Ha reclamat que el complement d’insularitat sigui clar, transparent i ajustat al cost real de la vida per garantir plantilles estables i evitar que Balears continuï essent una destinació de pas per als agents, fet que repercuteix directament en la qualitat del servei.

Així mateix, Gil ha vinculat el punt d’inflexió de la crisi migratòria amb el deteriorament de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Algèria després del canvi de postura del Govern de Sánchez sobre el Sàhara Occidental. Al seu parer, “és imprescindible restablir aquestes relacions, revisar i agilitar els acords de devolució, reforçar el control fronterer i actuar en origen generant oportunitats reals, a més de combatre l’actuació de les màfies que operen a la Mediterrània”.

La popular ha conclòs afirmant que Balears ha actuat amb responsabilitat i lideratge, però necessita que el Govern d’Espanya “abandoni la inacció”, ja que “som la frontera sud d’Europa. Balears necessita solucions reals, coordinació, recursos i lideratge estatal i europeu. No hi ha política més inhumana que la que no existeix”.