El Partit Popular de Marga Prohens encarregarà una auditoria independent per a examinar el funcionament del IB-Salut i acabar amb el clientelisme i el enxufisme en aquesta empresa pública, el pressupost de la qual ascendeix fins als 2.000 milions d'euros, 800 més que fa vuit anys. El més alt de la història.

Així ho ha anunciat la diputada Isabel Borrás durant la compareixença de l'actual director general del IB-Salut, Manuel Palomino, davant la Comissió de Salut del Parlament per a donar explicacions sobre la col·locació de tota la seva família en el Servei de Salut dels Illes Balears.

Cal recordar que la dona de Palomino s'ha beneficiat d'una oportuna promoció interna en el IB-Salut, la seva filla i la seva nora s'han vist al mateix temps beneficiades també d'un oportú trasllat de Son Espases a l'hospital psiquiàtric -on les seves condicions laborals són millors- i que el seu fill, la seva neboda i la parella d'aquesta figuren contractats en el IB-Salut i ocupen llocs en el departament de Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears (GSAIB), del qual Palomino és gerent.

No obstant això, Manuel Palomino no ha ofert cap explicació suficient i creïble sobre aquests casos de nepotisme, fet que, segons el parer de Borrás, “traslladen al ciutadà la percepció que Manuel Palomino i la consellera Patricia Gómez han convertit la Conselleria de Salut en una Conselleria Familiar de Salut, amb tractes de favor als seus”, que en cap moment ha negat.

“Mentre moltes famílies ho passen malament, que Manuel Palomino tingui a tota la seva treballant en una empresa pública que depèn d'ell i tots en condicions molt favorables i sigui incapaç de donar una explicació creïble i clara, és una mostra de la completa desconnexió del Govern de Francina Armengol amb la realitat del carrer”, ha afirmat Borrás.

Tot això es produeix, ha indicat la diputada del PP, en un moment en què Armengol no és només incapaç de reduir les llistes d'espera, “sinó que van creixent. Segons les últimes dades, 69.985 persones estan en llista d'espera per a una cita amb l'especialista i, en els últims mesos, la mitjana del temps d'espera ha crescut fins als 65 dies”.

En un moment en què 14.592 ciutadans esperen per a una intervenció quirúrgica, amb una mitjana de 129 dies, “és a dir quatre mesos. Però és que, a més, de tots aquests, 3.227 porten esperant més de sis. Els pacients en espera per a una intervenció quirúrgica han crescut un 20% en vuit anys i la pandèmia ja no és excusa quan veiem que dupliquen el temps d'espera d'altres comunitats autònomes”, ha advertit.

I també en un moment, ha afegit Isabel Borrás, amb una Atenció Primària “absolutament precària, amb centres de salut sense metges o desbordats per càrregues de treball completament desproporcionades”, així com unes Urgències hospitalàries amb llits tancats i serveis en els quals els professionals veuen com la tensió existent els impedeix desenvolupar les seves funcions en les condicions exigides”.

“Amb més recursos que mai, la sanitat pública ha empitjorat en els últims anys amb el Govern Armengol. I això és per una senzilla raó: perquè falta gestió”, ha conclòs Borrás.