El PP Balears inicia la renovació de les Juntes Locals del G10 i Jaume Llompart repeteix com president de l’agrupació a Marratxí
25 de octubre de 2025

• Prohens ha recordat als membres de la renovada Junta que “veniu a servir, a deixar-vos la pell i a defensar a tots els ciutadans en qualsevol circumstància i per damunt d’ideologies i colors polítics”

Dissabte, 25 d’octubre de 2025.- El PP Balear inicia aquest cap de setmana el procés de renovació de les Juntes Locals, tal com va avançar la presidenta de la formació, Marga Prohens, a mitjans del passat mes de setembre al Comitè Executiu Autonòmic i a la Junta Directiva amb l'objectiu de reforçar l'estructura territorial i consolidar el projecte de canvi iniciat en 2023.


Concretament, avui s’ha iniciat a Marratxí la renovació de les juntes locals de l'anomenat G10, conformat pels deu municipis més poblats de les illes i que, juntament amb aquest, inclou a Palma, Eivissa, Calvià, Manacor, Santa Eulària, Llucmajor, Inca, Ciutadella i Maó.


A la reunió d'avui s'ha procedit a la reelecció del batle del municipi, Jaume Llompart, com a president de l'agrupació marratxinera i de la diputada al Parlament Carmen Cañellas com a secretària. L'acte, celebrat avui al migdia al parc de Ses Casis Noves, ha comptat amb l'assistència de la presidenta del Govern i del PP Balears, Marga Prohens; la secretària general, Sandra Fernández, i el coordinador general, Sebastià Sagreras.


La presidenta Prohens ha felicitat a Llompart i a Cañellas per la seva reelecció i els ha agraït el seu compromís amb un projecte nascut en 2023 des dels municipis i que ara mira a 2027 amb la mateixa il·lusió, força, unitat i la confiança de la gent després del canvi de govern en les principals institucions.


Així, Prohens ha demanat als membres de la Junta redoblar la feina i incrementar la presència al carrer i els ha recordat que “veniu a servir, a deixar-vos la pell i a defensar a tots els ciutadans en qualsevol circumstància i per damunt d'ideologies i colors polítics”. En aquest sentit ha demanat tenir a Marratxí preparat perquè els 6.000 vots obtinguts en 2023 “es multipliquin” amb la finalitat d'aconseguir “un millor resultat electoral per a poder fer encara més feina des del Govern de les Illes Balears” a objecte de poder continuar baixant o eliminant impostos, augmentant la despesa en polìtiques socials, de salut, d'habitatge o d'educació, entre altres. Per aquest motiu a recalcat el seu compromís d'encarar el final de la present legislatura “amb més metges, més professors i més atenció a la gent” incrementant el sostre de despesa en més de 360 milions d'euros.


Prohens ha recalcat a importància de tenir “la força necessària per a continuar servint als ciutadans de Balears“ en una nova legislatura i ha donat la seva paraula que, d'obtenir-la, “continuarem baixant impostos, reduint les llistes d'espera, creant més places de residència i reforçant l'aposta per la mobilitat amb més tren i amb més metro“. Així, ha expressat el seu desig de fer-ho “sense dependre dels que per interessos polítics, que no ciutadans, que ens diuen que no a continuar millorant la vida de la gent d'aquí“.


Per part seva, Jaume Llompart ha recordat a la seva intervenció que “fa quatre anys ens trobavem davant un repte enorme: rellançar el partit. Veníem de temps difícils, però teníem un objectiu clar i compartit: tornar a guanyar la confiança dels marratxiners. I ho vam fer amb il·lusió, amb feina i amb la ferma convicció que Marratxí es mereixia molt més. I que el Partit Popular era l'únic capaç d'oferir estabilitat, gestió i futur”.


El president local ha afegit que en aquesta ocasió va presentar de nou la seva candidatura “amb la mateixa il·lusió que fa quatre anys” i ha conclòs amb un missatge al seu equip: “Vos ho dic de cor: encara que m'equivoqués, vos tornaria a triar a tots i cadascun de voltros. Perquè sou la prova viva que quan hi ha equip, quan hi ha compromís, no hi ha obstacle que no es pugui superar”.

Renovació de la Junta d'Andratx

D'altra banda, ahir divendres a la nit també va tenir lloc la renovació de la junta d'Andratx en el transcurs d'un acte que va congregar a 300 persones, i en el qual la batlesa del municipi, Estefanía Gonzalvo i la diputada Anabel Curtó van resultar reelegides presidenta i secretària de l'agrupació, respectivament.


La renovació de les estructures locals té previst desenvolupar-se fins al pròxim 31 de desembre de 2025 i permetrà donar continuïtat a l'experiència d'equips municipals consolidats i incorporar nous perfils.


Aquest procés respon a la vocació municipalista del Partit, que situa als ajuntaments i la gestió de proximitat com a base fonamental del projecte del PP. 

Compartir artículo

28 de mayo de 2026
Sagreras: “Quan es trenca la confiança entre governants i governats, en democràcia només hi ha una sortida digna: convocar eleccions”
27 de mayo de 2026
El partit reforça la seva estructura amb un equip sòlid i cohesionat  Galmés reivindica el moment històric viscut al Senat amb la recuperació del conveni de carreteres
27 de mayo de 2026
Els populars demostren que quan existeix voluntat política, és possible assolir acords útils per a aquestes illes
27 de mayo de 2026
Sagreras recorda que “les Illes ja foren escenari del cas de les mascaretes fake del Govern d’Armengol, mentre els ciutadans patien les conseqüències de la pandèmia” “Cada setmana coneixem noves connexions, nous noms i noves operacions vinculades a l’entorn socialista que tornen a situar a les Balears en el mapa de la corrupció”
26 de mayo de 2026
La iniciativa serà remesa al Congrés dels Diputats i els populars reclamen a Armengol que permeti que la reforma estigui aprovada abans del proper curs escolar
26 de mayo de 2026
Els populars destaquen la incorporació de millores i aportacions dels diferents grups polítics per “oferir respostes reals a la ciutadania”
26 de mayo de 2026
Conveni de carreteres de Mallorca En el marc de la moció del PP sobre el conveni de finançament entre el Govern de l'Estat i el Consell de Mallorca, la senadora María Salom ha destacat la reclamació dels convenis per a les illes. “El Govern d'Espanya està cometent una injustícia”, ha assegurat, i ha destacat la iniciativa en aquest sentit del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, prioritzant l'interès dels mallorquins. “Ha aconseguit consensuar amb la majoria de grups polítics un document amb les principals necessitats viàries de l'illa. Ha parlat amb alcaldes, s'ha reunit amb els tècnics de carreteres i ha pactat amb la majoria de partits les obres necessàries per millorar la circulació amb el suport de PP, Vox, El Pi i MÉS”. Salom ha assegurat que els vuit anys de govern de la socialista Francina Armengol a Balears van suposar “un important increment de població i de places turístiques, amb més de 200.000 persones”, sense que es planifiquessin les infraestructures necessàries per donar servei als qui viuen o visiten les illes. Salom ha denunciat que durant aquest període “no es van millorar les depuradores, les dessaladores, les carreteres, els hospitals, els col·legis, els serveis socials o la seguretat”, deixant “una herència enverinada” amb uns serveis públics de menor qualitat i una Mallorca marcada per “la saturació i els embussos en les carreteres”. La dirigent popular ha recordat que en 2007 es va signar un conveni de carreteres entre el Ministeri de Foment i el Consell de Mallorca per finançar millores en la xarxa viària, amb vigència fins a 2022, però que “per sorpresa, Francina Armengol i Pedro Sánchez van decidir liquidar aquest conveni”, deixant arracades d'execució 230 milions d'euros. Segons Salom, “els socialistes van jugar brut dient que aquests diners es rebria a través del fons d'insularitat i això ha estat fals”. Així mateix, ha defensat que el conveni de carreteres ha de ser compatible amb el factor d'insularitat, tal com ocorre a Canàries, i s'ha preguntat “per què liquiden el conveni de carreteres a Mallorca i no a Canàries”. María Salom també ha destacat el treball realitzat pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per millorar la mobilitat i la seguretat viària a l'illa. Segons ha explicat, Galmés “no vol grans infraestructures, però sí que millorar la fluïdesa, modernitzar la xarxa i augmentar la seguretat”, motiu pel qual ha mantingut reunions amb alcaldes, tècnics i partits polítics per a consensuar actuacions prioritàries. La moció ha comptat amb el vot a favor de tots els grups, excepte el PSOE, que s'ha abstingut. Moció relativa a la regularització de persones migrants El diputat Joan Mesquida ha criticat durament la moció presentada pel PSOE sobre immigració, assegurant que respon a una política “buenista” basada en exigir coordinació a les comunitats autònomes mentre el Govern de Pedro Sánchez “ha donat l'esquena al problema de la immigració irregular”. Mesquida ha denunciat que la falta d'actuació de l'Executiu central ha provocat un “efecte anomenada que beneficia a les màfies que trafiquen amb persones, posant com a exemple la consolidació de la ruta Algèria-Balears i l'augment rècord d'arribades irregulars a les costes de les illes durant els últims anys”. Així mateix, el parlamentari ha rebutjat la regularització massiva impulsada pel Govern central, advertint que pot superar el milió de persones i que s'ha aprovat “sense consens i desoint els advertiments” de comunitats autònomes, ajuntaments i del propi Congrés. Mesquida ha defensat que “qualsevol regularització ha d'anar vinculada a un contracte de treball i a la capacitat real dels serveis públics, i ha acusat el PSOE d'aplicar una política de portes obertes que genera caos, saturació i divisió social”. Per això, ha anunciat el vot en contra de la iniciativa, reclamant polítiques migratòries “responsables, ordenades i coordinades”. Moció serveis aeroportuaris El senador Cristóbal Marqués ha traslladat la necessitat que tant el Govern com els consells i ajuntaments participin en les decisions que afecten directament els seus territoris: “això és especialment important en Balears, on els aeroports no són una infraestructura més sinó una peça absolutament essencial per a la nostra mobilitat, la nostra economia i cohesió territorial”. “AENA ha de consensuar molt més les seves decisions amb les institucions autonòmiques i insulars i ha de fer-ho en matèria d'inversions, planificació i estratègia. No té sentit que, d'una banda, les institucions balears estiguin parlant de límits, sostenibilitat o contenció en temporada alta i, per un altre, AENA prengui determinades decisions sense coordinació amb el Govern balear o els consells insulars. I segurament l'exemple més clar i preocupant el tenim avui l'anunci d'AENA, d'ampliar l'Aeroport d'Eivissa, sense cap consens”. Moció relativa a la cultura balear Per part seva, en el marc d'una iniciativa sobre cultura balear, Carlos Simarro ha reafirmat el compromís del PP amb una Espanya unida, plural i constitucional, defensant la convivència entre cultures i llengües des del respecte, la moderació i el consens. El popular ha reivindicat la compatibilitat entre sentir-se profundament balear i profundament espanyol, rebutjant tant el sectarisme com els intents de divisió territorial. Així mateix, ha apostat per unes polítiques educatives i culturals allunyades de l'adoctrinament ideològic i centrades en la llibertat, el coneixement i la resolució dels problemes reals dels ciutadans, com l'habitatge, l'aigua, la mobilitat i la protecció dels serveis públics.
26 de mayo de 2026
Núria Riera: “Tots els partits hem vengut a defensar Mallorca menys el PSOE, que torna a triar Sánchez abans que els mallorquins” La iniciativa s’aprova a la Comissió Mixta d’Insularitat amb els vots a favor del Partit Popular, PNV, VOX i Més per Mallorca amb l’única abstenció del PSOE 
25 de mayo de 2026
El conseller del PP al Consell de Mallorca, Toni Fuster, participa en una jornada de treball centrada en l'infrafinançament del Govern estatal a les administracions locals
25 de mayo de 2026
Els populars celebren que la norma incorpora “algunes de les mesures més importants defensades durant aquesta legislatura”
Mostrar más