El Grup Parlamentari Popular ha aconseguit, avui matí, mitjançant una proposició no de llei debatuda en sessió plenària, que el Parlament dels Illes Balears insti el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a “desistir de l'aprovació d'un nou reial decret per a la modificació del Reglament de Costes que augmenti l'arbitrarietat en la determinació de les partions i els atorgaments de les concessions administratives en domini públic, tal com succeïa en la normativa (Reial decret 668/2022) anul·lada per part del Tribunal Suprem”.

Així, la cambra balear insta el ministeri a “atendre les peticions de la societat civil i les institucions insulars i autonòmiques amb caràcter previ a l'aprovació de qualsevol norma que tingui afectació sobre el futur del litoral de les Illes i, en particular, sobre la propietat de béns immobles o la titularitat de concessions administratives localitzades en aquest”.

Mesquida ha recordat que “el Ministeri va decidir ignorar les al·legacions dels afectats i els advertiments de les altres institucions insulars i autonòmiques, vulnerant la llei procedimental i, amb això, el principi de transparència en obviar el tràmit de consulta prèvia”.

“La victòria legal de la Plataforma d'Afectats per la Partió de Formentera ha representat un alleujament per als milers de persones a tota Espanya que feia dècades que lluitaven per al respecte dels seus drets en el litoral i un advertiment al Gobierno de Pedro Sánchez sobre la importància que té en un Estat de Dret la transparència, el respecte cap als procediments legals i les conseqüències que té per al poder polític ignorar la veu dels afectats”, ha destacat Mesquida.

En aquest sentit, el Parlament dels Illes Balears, a petició del PP, ha rebutjat el comportament del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en la tramitació del Reial decret 668/2022 de modificació del Reglament de Costes. “El Gobierno d'Espanya ha de reconsiderar la seva actitud, escoltar la societat civil i el poder representatiu de les institucions insulars i autonòmiques abans de tornar a desenvolupar textos normatius que afectin el futur del nostre litoral”, ha conclòs el diputat.