Estrasburg, 21 de maig de 2026. El ple del Parlament Europeu va donar aquest dijous un pas històric cap al reconeixement de les cures com un dels grans pilars socials, econòmics i democràtics d'Europa amb l'aprovació de l'informe ‘Avanços cap a una societat assistencial: abordar la bretxa de gènere en les responsabilitats assistencials’, impulsat pel PP de la mà de l'eurodiputada Rosa Estaràs.

El text situa per primera vegada les cures en el centre del projecte europeu com a motor d'igualtat, cohesió social i competitivitat. L'informe subratlla que cal enfortir l'estatus professional de les persones treballadores de la cura mitjançant salaris justos, trajectòries professionals i millors condicions laborals, ja que reduir la bretxa de cures de gènere ajuda a tancar la bretxa salarial i la bretxa de pensions de gènere.

L'aprovació de l'informe recolza a més el futur Pacte Europeu de les Cures que prepara la Comissió Europea per a 2027 i consolida una de les prioritats del Partit Popular Europeu en aquesta legislatura: dignificar i reforçar el sector de les cures.

Estaràs ha estat ponent per part de FEMM al costat de l'eurodiputada grega per part de la comissió d'Ocupació i Assumptes Socials, Eleonora Meleti, del PPE.

“La cura continua tenint rostre de dona”, va advertir Estaràs, qui va posar veu a milions d'europees la vida professional de les quals i personal continua marcada per una desigualtat estructural silenciosa “les dones són la columna vertebral invisible de les cures. Les dones dedicam al voltant de sis anys més de la nostra vida a les cures no remunerades que els homes. Això suposa temps de la nostra feina, del nostre oci i del nostre desenvolupament personal”, va afirmar.

Per això, cal, va dir, millorar les condicions laborals del sector de cures: salaris justos, formació contínua, i seguretat laboral.

A més, tal com recull l'informe, s'ha de dissenyar un Pla europeu per a famílies monoparentals i vulnerables (moltes encapçalades per dones), amb suport en ocupació, formació, serveis de cura infantil i flexibilitat laboral, així com desenvolupar un Estatut Europeu del Cuidador com a referència.

L'informe alerta que les dones continuen suportant la major càrrega de cures formals i informals a la UE, una situació que limita el seu accés a l'ocupació, redueix ingressos i pensions i perpetua desigualtats estructurals. Segons les dades recollides en el text, 53 milions de persones exerceixen cures informals a la Unió Europea i 32 milions són dones. A més, 7,7 milions de dones no poden treballar per responsabilitats de cura, enfront de 450.000 homes. El document també posa el focus en els joves cuidadors, que representen entre el 4% i el 10% de la infància europea.

“Moltes vegades hem d'abandonar temporalment el mercat laboral per a cuidar i després tornar a incorporar-nos”, va assenyalar l'eurodiputada popular, qui va vincular aquesta situació amb “una important bretxa salarial”. “S'estima que els homes cobren, de mitjana, un 38% més que les dones”, va afegir.

La resolució defensa que les cures han de ser “accessibles, assequibles i de qualitat” i reclama una millor conciliació de la vida laboral i familiar, una aplicació efectiva de la Directiva de conciliació i un repartiment més equilibrat de les responsabilitats de cura entre homes i dones.

En aquest sentit, Estaràs va defensar que “les cures han de ser corresponsables i ha d'existir una veritable corresponsabilitat”, a més de reclamar que “es reconegui el treball invisible, informal i no remunerat que realitzen milions de dones”.

“Necessitam que les cures siguin assequibles, accessibles i de qualitat, i millorar les condicions laborals de les persones cuidadores, amb salaris dignes i menys precarietat”, va subratllar Estaràs.

L'eurodiputada també va alertar sobre les dificultats d'accés als serveis de dependència: “No pot ser que arribar a una situació de dependència impliqui llistes d'espera interminables o dificultats per a accedir a recursos assistencials quan es necessiten”.

A més, va incidir en l'impacte que la sobrecàrrega de cures té en la salut mental i en la maternitat. “Moltes dones viuen situacions d'estrès constant perquè senten que no arriben a tot”, va afirmar. “Moltes dones no tenen tots els fills que voldrien perquè la conciliació continua sent molt difícil”.

“En definitiva, necessitam un canvi de visió. Les cures han de situar-se en el centre de les polítiques públiques perquè són essencials per a construir una societat més justa, més igualitària i també més competitiva”, va concloure Estaràs.

El text va ser aprovat prèviament en comissió parlamentària amb 60 vots a favor, 8 en contra i 12 abstencions.