El Parlament de les Illes Balears ha convalidat el decret llei 5/2025 amb el qual el Govern transfereix 34,4 milions a Palma, Eivissa, Reserva de la Biosfera de Menorca i Formentera. La diputada del Partit Popular a la Cambra balear, Cristina Gil, ha expressat durant la seva intervenció que “suposa un punt d’inflexió en la política territorial de la nostra comunitat i corregeix els greuges i l’abandonament institucional que han patit Palma, Eivissa, Menorca i Formentera durant els vuit anys de governs d’esquerres”.

Així, Gil ha manifestat que “el Govern de Marga Prohens demostra una vegada més que el seu compromís amb les illes és ferm, seriós i amb dotació pressupostària real” i ha celebrat que “davant les promeses buides del Pacte, avui parlam de xifres concretes, de lleis modificades i de solucions efectives”.

El nou Decret estableix, entre altres mesures, un finançament mínim anual de 33 milions d’euros per a polítiques de capitalitat a Palma i Eivissa, per al Consell de Menorca en el marc de Reserva de la Biosfera, i per al transport de residus de Formentera a Eivissa. A més, es reconeixen i es transfereixen 50 milions d’euros a l’Ajuntament de Palma corresponents a les anualitats de 2024 i 2025.

“Amb aquest decret, la capitalitat de Palma deixa de ser un eslògan buit i es converteix en una realitat pressupostada i garantida” ha destacat la popular i ha remarcat que “parlam de 25 milions anuals consolidats per llei, més el 16 % d’inversió territorialitzada que el Pacte es va cansar d’anunciar, però mai va garantir”.

Així mateix, la normativa modifica també les lleis de capitalitat d’Eivissa i de Menorca Reserva de la Biosfera, assegurant transferències mínimes de 4 milions d’euros anuals per a cada illa. “Amb fets, el PP torna a posar al centre tots els territoris i garanteix un finançament estable que durant anys va ser negat per sectarisme ideològic”, ha afegit Gil.

La diputada ha posat en valor la inclusió del transport de residus des de Formentera a Eivissa com una competència cofinançable pel Govern, “una mesura llargament reclamada i sistemàticament ignorada pels governs anteriors, que ara es desbloqueja amb decisió política”.

En l’àmbit de funció pública, Gil ha defensat les reformes introduïdes en el decret, com la pròrroga del termini per acreditar el nivell de català del personal estabilitzat i l’adequació del requisit lingüístic per a zeladors i altres categories de l’IBSalut i ha afirmat que “aquest Govern no va contra el català, va contra l’absurd. Apostam per la coherència i per garantir l’atenció ciutadana sense dogmatismes lingüístics”.

Cristina Gil ha conclòs assegurant que “el PP compleix la seva paraula: governa per a tothom, resol els problemes reals i construeix una autonomia útil. El Govern de Marga Prohens posa ordre on hi havia caos, equitat on hi havia favoritismes, i serietat on només hi va haver propaganda”.