El Parlament acorda reforçar la inclusió i la igualtat del poble gitano a Balears, a proposta del PP
22 de febrero de 2026
  • Els populars destaquen la necessitat d’impulsar polítiques socials centrades en les persones i en la lluita contra la discriminació
  • Anabel Curtó: “Encara existeixen desigualtats importants en àmbits com l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la salut i la participació social, i aquestes situacions no són compatibles amb una societat moderna, justa i cohesionada”

El Parlament ha aprovat una Proposició No de Llei (PNL) del PP Balears per reforçar la inclusió i la igualtat del poble gitano a les Illes Balears, en la qual es destaca la importància de reconèixer el poble gitano com una part inseparable de la història, la cultura i la identitat social de la comunitat.


Així, la diputada popular i autora de la iniciativa, Anabel Curtó, ha afirmat que “al llarg dels segles, el col·lectiu gitano ha contribuït de manera destacada a la diversitat cultural, als valors comunitaris i a la convivència social, mantenint una identitat pròpia basada en la família, la solidaritat intergeneracional i el respecte a les tradicions”.


Curtó ha recordat, però, que “encara existeixen desigualtats importants en àmbits com l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la salut i la participació social”, i ha defensat que “aquestes situacions no són compatibles amb una societat moderna, justa i cohesionada”.


En aquest sentit, Curtó ha destacat que les Illes Balears han de sumar-se als compromisos del Marc Estratègic Europeu per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2020-2030 i a l’Estratègia Nacional per a la Igualtat, la Inclusió i la Participació del Poble Gitano 2021-2030, impulsant polítiques públiques integrals i centrades en les persones.


Des del PP Balears es defensa una acció pública basada en la proximitat, el diàleg amb les entitats socials i el suport a les famílies, amb especial atenció als col·lectius que històricament han patit discriminació. “És essencial garantir serveis socials de qualitat, reforçar les polítiques d’inclusió residencial, promoure la participació del col·lectiu gitano en les polítiques públiques que els afecten, impulsar accions de sensibilització i lluita contra l’antigitanisme, i coordinar les administracions per oferir una resposta integral i propera”, ha afirmat la diputada popular.


Per a Curtó, “apostar per la inclusió del poble gitano és apostar per una societat més justa, cohesionada i amb més oportunitats per a tothom. Les Illes Balears no poden quedar-se al marge d’aquest compromís amb la igualtat i la dignitat de tots els ciutadans”.

Compartir artículo

27 de mayo de 2026
El partit reforça la seva estructura amb un equip sòlid i cohesionat  Galmés reivindica el moment històric viscut al Senat amb la recuperació del conveni de carreteres
27 de mayo de 2026
Els populars demostren que quan existeix voluntat política, és possible assolir acords útils per a aquestes illes
27 de mayo de 2026
Sagreras recorda que “les Illes ja foren escenari del cas de les mascaretes fake del Govern d’Armengol, mentre els ciutadans patien les conseqüències de la pandèmia” “Cada setmana coneixem noves connexions, nous noms i noves operacions vinculades a l’entorn socialista que tornen a situar a les Balears en el mapa de la corrupció”
26 de mayo de 2026
La iniciativa serà remesa al Congrés dels Diputats i els populars reclamen a Armengol que permeti que la reforma estigui aprovada abans del proper curs escolar
26 de mayo de 2026
Els populars destaquen la incorporació de millores i aportacions dels diferents grups polítics per “oferir respostes reals a la ciutadania”
26 de mayo de 2026
Conveni de carreteres de Mallorca En el marc de la moció del PP sobre el conveni de finançament entre el Govern de l'Estat i el Consell de Mallorca, la senadora María Salom ha destacat la reclamació dels convenis per a les illes. “El Govern d'Espanya està cometent una injustícia”, ha assegurat, i ha destacat la iniciativa en aquest sentit del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, prioritzant l'interès dels mallorquins. “Ha aconseguit consensuar amb la majoria de grups polítics un document amb les principals necessitats viàries de l'illa. Ha parlat amb alcaldes, s'ha reunit amb els tècnics de carreteres i ha pactat amb la majoria de partits les obres necessàries per millorar la circulació amb el suport de PP, Vox, El Pi i MÉS”. Salom ha assegurat que els vuit anys de govern de la socialista Francina Armengol a Balears van suposar “un important increment de població i de places turístiques, amb més de 200.000 persones”, sense que es planifiquessin les infraestructures necessàries per donar servei als qui viuen o visiten les illes. Salom ha denunciat que durant aquest període “no es van millorar les depuradores, les dessaladores, les carreteres, els hospitals, els col·legis, els serveis socials o la seguretat”, deixant “una herència enverinada” amb uns serveis públics de menor qualitat i una Mallorca marcada per “la saturació i els embussos en les carreteres”. La dirigent popular ha recordat que en 2007 es va signar un conveni de carreteres entre el Ministeri de Foment i el Consell de Mallorca per finançar millores en la xarxa viària, amb vigència fins a 2022, però que “per sorpresa, Francina Armengol i Pedro Sánchez van decidir liquidar aquest conveni”, deixant arracades d'execució 230 milions d'euros. Segons Salom, “els socialistes van jugar brut dient que aquests diners es rebria a través del fons d'insularitat i això ha estat fals”. Així mateix, ha defensat que el conveni de carreteres ha de ser compatible amb el factor d'insularitat, tal com ocorre a Canàries, i s'ha preguntat “per què liquiden el conveni de carreteres a Mallorca i no a Canàries”. María Salom també ha destacat el treball realitzat pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per millorar la mobilitat i la seguretat viària a l'illa. Segons ha explicat, Galmés “no vol grans infraestructures, però sí que millorar la fluïdesa, modernitzar la xarxa i augmentar la seguretat”, motiu pel qual ha mantingut reunions amb alcaldes, tècnics i partits polítics per a consensuar actuacions prioritàries. La moció ha comptat amb el vot a favor de tots els grups, excepte el PSOE, que s'ha abstingut. Moció relativa a la regularització de persones migrants El diputat Joan Mesquida ha criticat durament la moció presentada pel PSOE sobre immigració, assegurant que respon a una política “buenista” basada en exigir coordinació a les comunitats autònomes mentre el Govern de Pedro Sánchez “ha donat l'esquena al problema de la immigració irregular”. Mesquida ha denunciat que la falta d'actuació de l'Executiu central ha provocat un “efecte anomenada que beneficia a les màfies que trafiquen amb persones, posant com a exemple la consolidació de la ruta Algèria-Balears i l'augment rècord d'arribades irregulars a les costes de les illes durant els últims anys”. Així mateix, el parlamentari ha rebutjat la regularització massiva impulsada pel Govern central, advertint que pot superar el milió de persones i que s'ha aprovat “sense consens i desoint els advertiments” de comunitats autònomes, ajuntaments i del propi Congrés. Mesquida ha defensat que “qualsevol regularització ha d'anar vinculada a un contracte de treball i a la capacitat real dels serveis públics, i ha acusat el PSOE d'aplicar una política de portes obertes que genera caos, saturació i divisió social”. Per això, ha anunciat el vot en contra de la iniciativa, reclamant polítiques migratòries “responsables, ordenades i coordinades”. Moció serveis aeroportuaris El senador Cristóbal Marqués ha traslladat la necessitat que tant el Govern com els consells i ajuntaments participin en les decisions que afecten directament els seus territoris: “això és especialment important en Balears, on els aeroports no són una infraestructura més sinó una peça absolutament essencial per a la nostra mobilitat, la nostra economia i cohesió territorial”. “AENA ha de consensuar molt més les seves decisions amb les institucions autonòmiques i insulars i ha de fer-ho en matèria d'inversions, planificació i estratègia. No té sentit que, d'una banda, les institucions balears estiguin parlant de límits, sostenibilitat o contenció en temporada alta i, per un altre, AENA prengui determinades decisions sense coordinació amb el Govern balear o els consells insulars. I segurament l'exemple més clar i preocupant el tenim avui l'anunci d'AENA, d'ampliar l'Aeroport d'Eivissa, sense cap consens”. Moció relativa a la cultura balear Per part seva, en el marc d'una iniciativa sobre cultura balear, Carlos Simarro ha reafirmat el compromís del PP amb una Espanya unida, plural i constitucional, defensant la convivència entre cultures i llengües des del respecte, la moderació i el consens. El popular ha reivindicat la compatibilitat entre sentir-se profundament balear i profundament espanyol, rebutjant tant el sectarisme com els intents de divisió territorial. Així mateix, ha apostat per unes polítiques educatives i culturals allunyades de l'adoctrinament ideològic i centrades en la llibertat, el coneixement i la resolució dels problemes reals dels ciutadans, com l'habitatge, l'aigua, la mobilitat i la protecció dels serveis públics.
26 de mayo de 2026
Núria Riera: “Tots els partits hem vengut a defensar Mallorca menys el PSOE, que torna a triar Sánchez abans que els mallorquins” La iniciativa s’aprova a la Comissió Mixta d’Insularitat amb els vots a favor del Partit Popular, PNV, VOX i Més per Mallorca amb l’única abstenció del PSOE 
25 de mayo de 2026
El conseller del PP al Consell de Mallorca, Toni Fuster, participa en una jornada de treball centrada en l'infrafinançament del Govern estatal a les administracions locals
25 de mayo de 2026
Els populars celebren que la norma incorpora “algunes de les mesures més importants defensades durant aquesta legislatura”
23 de mayo de 2026
El PP Balears ha tornat a proclamar a la ja presidenta regional amb el 99'93% dels vots en el XVII Congrés Autonòmic Feijóo: “Marga Prohens té el suport del partit i d’aquesta terra perquè ho està fent molt bé i perquè ha sabut entendre les múltiples sensibilitats de la gent d’aquí” Prohens reivindica "el compliment de la paraula donada" recordant l'eliminació de l'Impost de Successions, de l'ITP per a menors de 30 o lagratuïtat de l'educació 0-3
Mostrar más